Catàstrofes aèries com la de Germanwings als Alps l'any passat, accidents com el que un autobús d'estudiants va patir a Freginals al març, desastres naturals com el terratrèmol que va afectar Lorca el 2011 o atemptats terroristes com l'11-M a Madrid el 2004, tenen associats un problema a les xarxes socials que encara complica més les coses a l'entorn de les víctimes.
A partir de la seva experiència en emergències d'aquesta magnitud, Creu Roja ha comprovat que la permanència de les persones estimades en xarxes socials o professionals com Facebook, Twitter, Google+ o Linkedin suposa una pressió afegida per a familiars i amistats. Per aquest motiu, el coordinador de la Creu Roja a Girona, Jordi Martori, ha explicat que alliberar-los d'aquesta càrrega s'ha convertit en una necessitat cada vegada més present.
Martori també és el referent en intervenció psicosocial a Catalunya dels Equips de Resposta Immediata en Emergències de l'entitat, uns grups de voluntariat amb psicòlegs, treballadors socials, metges, personal d'infermeria i socorristes d'acompanyament -amb formació extra per donar suport a persones en situacions de crisi. El gironí remarca que la seva feina és cobrir «qualsevol necessitat» de l'entorn de les víctimes, que pot anar des de proporcionar carregadors de mòbil a medicaments o a resoldre gestions. «Hem d'evitar-los complicacions», resumeix Martori.
I les xarxes socials s'han convertit en una d'aquestes complicacions. El coordinador de la Creu Roja a Girona explica que «a l'11-M el problema eren els SMS, perquè la gent enviava informació no contrastada»; però al cap de 12 anys alerta que, «ara, el problema és més de privacitat o per l'accés de gent aliena a la informació» als perfils de les víctimes a les xarxes. L'expert afirma que aquesta és «una realitat nova que ha esclatat els últims anys, sobretot els últims dos».
«Una pressió important»
Quan es va produir l'accident de Germanwings, Martori va treballar en el dispositiu muntat a l'hotel de Castelldefels per atendre les famílies de les víctimes catalanes. D'aquells dies, el responsable de la Creu Roja recorda «una pressió important que s'anava repetint» relacionada amb els perfils de Facebook o Twitter, «on persones acudien a buscar informació o fotografies per publicar o difondre a través de les mateixes xarxes».
Va ser llavors quan l'entitat humanitària va demanar al seu equip de comunicació que informés els afectats i elaborés un protocol per donar de baixa comptes a les xarxes socials en cas de defunció, que ara es pot consultar al seu web. «En una emergència volem tranquil·litzar la gent i normalitzar la seva situació, tot el que pugui ajudar a solucionar problemes és un factor emocional», justifica Martori.
Enllaç específic o peticions per e-mail, correu postal o fax
Creu Roja concreta les tres vies possibles per donar de baixa un usuari difunt de la xarxa social Twitter.
Una és a través d'aquest enllaç (només en anglès). S'hi ha d'enviar la sol·licitud i, després, Twitter dóna instruccions per e-mail. Es demana informació del difunt, còpia del DNI o del certificat de defunció.
El correu electrònic és privacy@twitter.com. S'ha d'enviar el nom complet del sol·licitant, informació de contacte i la relació amb la persona difunta. Cal el nom d'usuari o l'enllaç amb el perfil de Twitter que es vol anul·lar. Es demana un enllaç o article de premsa que indiqui la defunció o una còpia del certificat, traduït a l'anglès amb un servei jurat.
L'adreça de correu ordinari és Twitter Inc. c/o: Trust&Safety-795 Folsom Street. Suite 600-Sant Francisco CA 94107-EUA. Mentre que el fax és: 415-222-9958.
Esborrar el compte o convertir-lo en un compte commemoratiu
Pel que fa a l'altra gran xarxa social, hi ha dues maneres de gestionar el perfil de la persona desapareguda.
Per esborrar el compte, hi ha un enllaç específic de Facebook on enviar la sol·licitud i rebre les instruccions pertinents: .
També hi ha l'opció de donar un caràcter commemoratiu al compte del difunt, durant un temps determinat. S'ha de demanar a través d'aquesta opció.
