El genetista David Bueno desmunta arguments contraris a la modificació genètica

En la presentació del llibre aquest dimarts a Barcelona, David Bueno ha afirmat rotundament que 'els transgènics no són dolents', després de recordar que la manipulació d'organismes és molt antiga i s'utilitza en molts camps sense generar el rebuig de cap col·lectiu, com ara en alguns tractaments mèdics, en què es modifiquen microorganismes per obtenir medicaments.

Però la major polèmica s'està generant en l'agricultura, atiada per col·lectius ciutadans que rebutgen l'utilització de transgènics com 'Som lo que sembrem' i el 'Col·lectiu transgènics fora', que David Bueno ha desautoritzat completament. El genetista defensa que no hi ha cap diferència per als consumidors entre una varietat modificada genèticament i una normal, ni a nivell alimentari ni de seguretat.

I explica que els detractors d'aquest tipus de biotecnologia barregen dades científiques i econòmiques amb 'apreciacions personals subjectives' per anar contra la utilització dels transgènics, en part per por a les 'coses noves' i en part perquè utilitzen una paraula desconeguda per la majoria, amb intenció de promoure les seves idees sobre un tipus d'economia de mercat i l''inevitable procés de globalització'.

Un argument que utilitzen els detractors dels transgènics és la possibilitat que els gens modificats que porten algunes hortalisses saltin a altres conreus, contaminant l'entorn. Però David Bueno explica que 'els gens no salten', que estan dins la planta i no van d'un lloc a l'altre, i diu que aquest argument demostra la 'tergiversació' que fan de la ciència.

Quan aquests col·lectius afirmen que els gens poden saltar, continua David Bueno, es refereixen a la possibilitat que un blat de moro modificat genèticament es reprodueixi amb un de silvestre. Però a Catalunya, on aquesta és la planta amb varietat transgènica més conreada, no hi ha cap varietat silvestre perquè és una planta importada d'Amèrica, segons afegeix.

La modificació genètica consisteix en altera una característica biològica de forma dirigida, controlada i eficaç perquè aporti algun benefici concret, i en essència, segons explica David Bueno, és el mateix que s'ha fet durant anys amb molts organismes d'ús humà, des dels ferments fins a animals i plantes de consum, però si abans es feia de forma empírica, per assaig i error, el desenvolupament de la genètica i la biotecnologia permeten altres tècniques.

A grans trets, l'autor pretén contribuir al debat dels transgènics, oferint als lectors una visió àmplia, rigorosa i amena del món de la biotecnologia i específicament dels organismes genèticament modificats, amb la intenció de crear opinió científica, necessària perquè els ciutadans puguin participar dels nous descobriments científics en igualtat de condicions i responsabilitat.

Precisament, ara que el Parlament està a punt d'iniciar un debat sobre els transgènics, Pere Puigdomènech, del CSIC, que també ha participat en la presentació del llibre, ha recomanat a l'editorial que enviï un exemplar del llibre als parlamentaris, perquè es puguin informar de forma rigorosa sobre el cas abans de declarar Catalunya lliure de transgènics.

Una possibilitat que és molt arriscada, per Pere Puigdomènech, tenint en compte que la majoria de porcs i pollastres de la indústria catalana s'alimenten de pinsos transgènics. I els transgènics 'estan aquí per quedar-se', ha afirmat, perquè són beneficiosos i rendibles en alguns tipus de conreus, com el blat de moro, el cotó, l'arròs o la remolatxa, però difícilment s'estendran a conreus menors, com els tomàquets o les pomes, perquè testar-los és molt costós.

Pere Puigdomènech defensa que els transgènics estan contribuint a millorar l'alimentació mundial, que malgrat presentar moltes distàncies entre els països empobrits i els rics, està millorant de forma global. I després de les modificacions genètiques, vindran altres eines de la biotecnologia per millorar el rendiment de les indústries agroalimentàries.