A l'Estat espanyol hi ha més terminals de telefonia mòbil que habitants, però només un de cada tres aparells es recicla, tot i incorporar metalls reutilitzables com coure, alumini o ferro i, en menor mesura, altres de gran valor (or o coltan), per la qual cosa molts veuen en el seu reciclatge "la mineria del segle XXI".

Els fabricants i operadors de telefonia col·laboren amb la Fundació Tragamóvil, una organització sense ànim de lucre especialitzada en la recollida i reciclatge de telèfons mòbils i accessoris.

Tragamóvil ha recollit des de 2001, any de la seva fundació, 4.200 tones d'aquests residus a l'Estat espanyol, el que equivaldria a 40 milions de terminals, indica el seu director de promoció i comunicació, Julio Lema García.

Es calcula que un 70% dels components d'un telèfon mòbil poden ser reciclats, de manera que Lema anima els ciutadans a que s'informin dels més de 1.000 punts de lliurament que Tragamóvil té a l'Estat.

Molts d'aquests terminals acaben a la fàbrica d'Indumetal Recycling, a Loiu (Biscaia), en què es tracten a l'any 30.000 tones d'aparells electrònics, entre els quals tenen una especial rellevància els telèfons mòbils.

El seu cap de planta, Carlos Goiti, destaca durant una visita informativa a la instal·lació, que aquesta factoria té unes característiques úniques a l'Estat, ja que aconsegueix unes taxes de reciclatge de fins al 90%, el que significa que s'obté aquesta mateixa xifra de material pur de coure, alumini, ferro o plàstic procedents d'aparells telefònics.

Els components de metall es molen i els encenalls d'estany, alumini o coure en la qual queden convertits els nostres vells telèfons després d'un procés de desmuntatge, classificació i triturat, passen finalment a foneries i refineries que són les que transformen aquest material semipur en matèria prima.

En el món es calcula que 4.700 milions de persones estan connectades a través de telèfons mòbils, el que converteix aquesta eina en una de les que més possibilitats té com a font per generar nous recursos i materials.