Contestar una trucada de veu mentre es reben cinc correus electrònics, una nova notificació a Facebook i dos avisos de missatgeria instantània en Whatsapp és habitual per a qui té un smartphone. Gràcies a aquests telèfons intel · ligents, el fenomen de la connectivitat ja no s'associa només a l'ús de l'ordinador, sinó a qualsevol moment i lloc.

El seu ús creix sense parar, la seva quota d'implantació a Espanya (el percentatge d'usuaris de mòbil amb un telèfon intel · ligent) supera de llarg el 50%. El gran avantatge d'estar permanentment connectats a la xarxa a través dels smartphones és alhora el seu principal desavantatge: molts dels seus usuaris no saben desconnectar.

Un estudi de la Societat Britànica de Psicologia demostra que l'ús d'smartphones augmenta l'estrès a causa de l'obsessió que produeix rebre missatges. Els usuaris d'aquesta tecnologia s'han d'adaptar a la hiperconnectivitat que comporten els telèfons intel · ligents.

Un smartphone combina xarxes socials amb missatgeria instantània, correu electrònic, trucades, jocs i navegació per pàgines web. "Ser un tot en un pot generar certa dependència", afirma Enrique Echeburúa, catedràtic de Psicologia Clínica de la Universitat del País Basc. "La immediatesa i la interactivitat fan protagonista la persona que l'utilitza, de manera que l'smartphone es converteix en un element molt atractiu", afegeix. Però poden ser addictius aquests telèfons?

Estrictament, no es pot parlar d'addicció, ja que ni l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ni la Societat Americana de Psicologia, per exemple, reconeixen que hi hagi addicció sense substàncies, però entre els psicòlegs la polèmica està servida. Per alguns especialistes, els smartphones són inofensius, altres però creuen que són perillosos i que poden induir tanta addicció com qualsevol substància.

Al marge del debat, el que sí existeix en el col · lectiu és una certa preocupació per l'abús que es fa de la nova tecnologia. "Un smartphone en si és menys perillós que un got de gasosa, el problema és qui està darrere d'ell", afirma Juan Alberto Estallo, psicòleg de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions que acull el centre Fòrum de l'hospital del Mar de Barcelona. No s'abusa del telèfon sinó dels serveis que ofereix, als quals s'accedeix amb el dispositiu.

Els canals de missatgeria instantània (Whatsapp, BlackBerry Messenger o el xat de Facebook, entre d'altres) són les aplicacions que més s'enganxen als usuaris de smartphones. "La immediatesa amb què es contesten els missatges genera sempre una espera, una impaciència", diu Estallo. Quan s'envia un missatge d'aquest tipus, s'espera automàticament una resposta, un feedback ràpid per part de l'altra persona.

Durant l'espera, el comportament humà podria equiparar-se a la conducta del gos de Pavlov, exemple que va utilitzar el fisiòleg rus per explicar el condicionament clàssic: el gos de Pavlov esperava amb anhel el so de la campana per advertir que el menjar ja estava llest.

El mateix fa l'ésser humà davant l'smartphone, esperant rebre aquest missatge que tant l'inquieta. "Els nivells d'alerta es disparen", assegura Echeburúa. Estar pendent dels correus electrònics entrants, dels missatges instantanis ..., repercuteix negativament en la tasca que s'estigui desenvolupant en el moment en què se sent el timbre d'avís. Echeburúa considera que "el grau de concentració en la tasca principal disminueix, alhora que augmenta la fatiga mental".

L'ús d'smartphones, a més d'influir en la concentració, sotmet als seus usuaris a un estrès lligat a l'assetjament multicanal -és a dir, quan es reben missatges al telèfon per múltiples vies alhora-. "La sobrecàrrega informativa ens afecta en funció dels protocols que establim per gestionar la informació", afirma el tecnòleg Enrique Dans, professor de l'IE Business School.

Amb el terme "protocol" es refereix a la manera elegida per cada persona per manejar cada canal pel qual rep informació a l'smartphone. Per exemple, en el cas de la missatgeria instantània (com Whatsapp), la persona ha de decidir com i amb quina freqüència contestarà als missatges, si ho farà en temps real, si es desconnectarà o per contra estarà sempre connectada.

"El telèfon mòbil ha passat de simple aparell per comunicar-nos a ser en un petit ordinador dins de la nostra butxaca", aclareix Dans. Per evitar la sobrecàrrega informativa i l'assetjament multicanal, l'expert recomana que "cada persona desenvolupi aquests protocols d'ús de la tecnologia".

Els problemes de concentració i l'estrès generat pel bombardeig informatiu poden evitar, a més de crear uns hàbits de conducta com recomana el tecnòleg, amb autodisciplina. "Si una persona necessita per poder dormir un alt grau de relaxació, d'apagar el mòbil per evitar l'alerta -comenta Echeburúa-, el mateix en el treball, és recomanable silenciar el mòbil per evitar desconcentrar-nos".

És imprescindible saber desconnectar l'smartphone. Tanmateix, tant psicòlegs com tecnòlegs confien que sigui la pròpia evolució tecnològica que inculqui els hàbits de conducta en la societat. "Els usos i els costums es desenvolupen a mesura que les persones interactuen amb una nova tecnologia", explica Dans. "Les persones que no s'assabentin de res en atendre l'smartphone i una altra tasca al mateix temps aniran deixant de fer-ho", assegura. "Cal confiar en la coevolució tecnològica".