«Molts casos no surten mai a la llum i no ens n'adonarem mai. Molts altres s'han pogut dominar des del mateix centre escolar». Els Mossos d´Esquadra afirmen que casos com el que es va viure fa uns dies a l´Institut de Llançà, quan la directora va desafiar públicament amb una denúncia a través de les xarxes socials cinc alumnes que havien obert dues pàgines d´Internet des d´on insultaven altres alumnes amb comentaris degradants, no són habituals. El caporal de l´Oficina de Relacions a la Comunitat de la comissaria de Roses dels Mossos d´Esquadra, Jaume Rovira, explicava aquesta setmana que la majoria dels casos que es produeixen són els de l´escola que ho detecta (ja sigui a través de la queixa d´un pare o d´un alumne) i que es posen en coneixement dels Mossos, però que s´intenten resoldre internament i amb intimitat dins del mateix centre. «A vegades, si s'hi dóna molt de bombo, pot anar creixent quan al principi no n´hi havia per a tant», advertia.

Xerrades als centres

Per intentar prevenir el ciberassetjament entre els joves, els Mossos duen a terme xerrades als centres escolars en dues franges d´edat: a 5è i 6è de primària, en què s´insiteix en el tipus d´amistats que es fan on line i en la seguretat de les contrasenyes; i als de primer d´ESO, més centrades en l´ús d´imatges a través de les xarxes socials. «El 80% dels casos van per aquí, una foto o un vídeo que posa en compromís una persona i se l´acaben enviant tots», explicava Rovira.

El caporal dels Mossos incidia també en el fet que moltes vegades els joves no són conscients del que estan fent. «Quan parles amb ells la majoria no tenen la percepció que estiguin fent res dolent. La víctima que està essent assetjada ho viu fatal, però l'agressor, que pot ser un o molts amb petits insults o mofes, no són conscients que això pugui ser tan greu», afirmava, afegint que «és un delicte tipificat al codi penal».

Per franges d´edat, Rovira explicava que el ciberassetjament es produeix sobretot entre nois i noies d´entre 12 i 15 anys. «És la barreja perfecta d'un noi que té prou coneixements informàtics com per fer moltes coses que ens superen a nosaltres, però són prou petits com per no veure els perills de res», explicava.

En referència a altres tipus d´assetjament, en les xerrades que ofereixen els Mossos expliquen que «no deixa de ser el mateix que hi ha hagut sempre», però advertint que es fa d´una forma més continuada que pot acabar causant fins i tot més dany. «Se l´emporten a casa, abans era només a l´escola, i la víctima ho acaba vivint fatal», assegurava Rovira. Entre d´altres consells que es donen per evitar confrontacions, el caporal dels Mossos exposava que recomanen no fer servir llenguatge groller ni insults que puguin originar una picabaralla, ja que aquests petits enfrontaments són els que més endavant poden acabar en casos més greus d´assetjament.

Facebook, imatges i vídeos

Pel que fa els mitjans utilitzats, Facebook continua essent el més recurrent, tot i que n´hi ha molts d´altres. Un cas que pot sorprendre, tal com descrivia el caporal, és el de Skype. «Són vídeos, dóna molts problemes. No dic que sigui una mala plataforma, però com que es pot fer una comunicació molt efectiva a través de videoconferència, molt gràfica, això genera problemes contra la intimitat. Una persona pot ensenyar a una altra certes intimitats, i l'altre s'ho baixa, ho posa en un fitxer i ho reparteix a qui vol», exposava. Tot i això, Rovira advertia que es tracta més d´un tema conceptual que no de quines plataformes s´utilitzen: «Enviar fotos és el que acaba donant més problemes. Ho poden fer pel Whatsapp, pel Facebook, per l'Skype, pel Twenti... És més important el concepte que no el mitjà que fan servir».

Les resolucions

Un cop ha aparegut i s´ha detectat el problema, els mecanismes que es posen en marxa són, inicialment, d´intentar, amb la col·laboració del centre, fer de mediadors entre les dues parts per intentar resoldre-ho sense fer massa rebombori. «Són temes delicats que s'han de tractar amb una mica d'intimitat i que dins de l'escola mateixa es poden solucionar», defensava el caporal.

Aproximadament en un 80% dels casos acaba essent així. «Normalment amb una bona mediació, posant les coses sobre la taula, la majoria s'acaben sentint escoltats i pensant que s'ha donat una solució al seu problema», afirmava Rovira, que també puntualitzava que el ciberbullying es troba normalment en la línia del delicte, la falta o la broma de mal gust, i que tot acaba depenent de quin sigui l´efecte que causa sobre la persona que ho rep.

També es troben amb casos, però, en els quals les parts afectades no accepten una solució consensuada i en els quals no s´arriba a un acord entre les dues parts, i en què es persegueix un càstig per a l´infractor. A partir d´aquí, són els mateixos Mossos els que ajuden la víctima a saber quins són els passos que ha de seguir i on ha de posar la denúncia.

Una tecnologia que canvia abans de donar temps a la reacció

Experts insisteixen que el paper dels pares a l´hora de prevenir els casos de ciberassetjament és essencial, i que cal que aquests sàpiguen en quin tipus de xarxes i a quins continguts arriben els seus fills. Des de la Fapac, el president Jaume Soler lamentava que «la velocitat de canvi que tenen és superior a la de reacció», i que de vegades quan s´arriba «el mal ja està fet». «Un telèfon en mans de qualsevol alumne... és molt complicat controlar l'ús que en pugui fer en l´àmbit de centre», explicava Soler, que defensava que a les escoles ja es treballa i es vigila correctament.

El que sí que lamentava el president de la Fapac és que no s´inclogui el tractament específic de les noves tecnologies en el currículum escolar. «Desgraciadament hem apuntat a religió i això no es fa. Potser tindria molta més repercussió i està molt més en el dia a dia dels alumnes que poden entrar en un centre educatiu», apuntava, defensant però que les tasques de les tutories individuals o les conferències que s´organitzen ajuden molt.

Per la banda dels qui cometen aquests assetjaments a través de la xarxa, Soler va afirmar que molt sovint no tenen clares les conseqüències del que estan fent. «En aquest cas recent [el de l´Institut de Llançà] no crec que tinguessin la voluntat real d'anar en contra de cap dels seus companys», afirmava, tot i que va reafirmar que «des del centre s'han d'activar tots els mecanismes perquè això no passi». «Que no es pensessin que amb l'anonimat que dóna Internet això podia quedar impune i sense les conseqüències que això pot provocar en una persona que rep el ciberassetjament», asseverava.

En aquest sentit, el president de la Fapac va afirmar que sempre serà complicat controlar-ho tot, ja que «sempre hi ha qui buscar saltar-se les normes». «Per molt que es fagi una feina als centres, del Departament, dels Mossos d'Esquadra, per donar a conèixer les conseqüències d'un ciberassetjament o de fer coses amb una càmera, si algú individualment vol obrir un blog per fer-ho, per molt ràpida que sigui la velocitat de reacció, el mal ja està fet», lamentava.