Saben els recordatoris que es reparteixen a les acaballes d’un funeral? Doncs ara n’hi ha d’un altre tipus: els que no es poden tocar ni guardar a la butxaca, però que es poden consultar des de qualsevol dispositiu amb connexió a Internet, es poden ampliar i s’hi poden afegir comentaris, fotos o vídeos. Són les expressions de dol que de manera espontània s’han anat acumulant en centenars de perfils de xarxes socials de persones que han mort o pàgines webs i blogs que s’han creat expressament per deixar notes de record a una persona difunta.
Avui, obrir el perfil de Facebook d’una persona que ha mort i trobar-hi desenes de notes de condol, de record, fins i tot de felicitacions el dia que seria el seu aniversari, no és gens estrany. Tampoc sobta trobar en els perfils de familiars directes o íntims amics del difunt les expressions de tristesa, dolor i pèrdua, i els comentaris de suport de terceres persones.
Aquesta nova manera d’expressar el dol i compartir-lo a través d’Internet -majoritàriament a Facebook- l’han assimilat sobretot els joves, que utilitzen les xarxes socials com una potent eina de comunicació personal.
En alguns casos que ha pogut consultar aquest diari, companys de classe de la persona que ha mort li reten homenatge deixant missatges de record al seu compte personal de Facebook. N’hi ha que pengen fotos plegats, d’altres que pregunten en veu alta «on ets?» o «per què t’ha tocat a tu?», i d’altres que demanen als amics comuns que escriguin què recorden del difunt a plataformes o pàgines web com Ask.fm.
En els casos en què fa més temps de la mort, familiars, parelles sentimentals i amics íntims continuen escrivint al mur del desaparegut, i no hi falten notes de record el dia de l’aniversari (del naixement i de la mort), i vídeos i cançons pujades en record del difunt. Les parelles, en alguns casos, els recorden i insisteixen que no s’han oblidat d’ells.
«No ha de ser l’únic canal»
Aquest fenomen és vist amb absoluta normalitat per Carles Perarnau, psicòleg clínic, i coordinador i terapeuta del Servei d’Acompanyament en el Dol de la Catalunya Central. Segons explica, Internet i les xarxes socials representen «una nova eina que tenim per comunicar-nos i que, a més a més, permet immortalitzar el record cap a la persona que ha mort». Perarnau troba que aquest fenomen, que ha convertit el condol en un missatge que es pot donar des de la distància, «és positiu», però adverteix que «no pot ser vist com una solució perquè no hauria de ser l’únic canal de comunicació per expressar els sentiments de condol».
Segons afegeix el psicòleg, aquesta comunicació a través de les xarxes no pot suplir «la presencial, que sempre és més profunda i terapèutica».
Sobre el fet que els joves s’aboquin a escriure en murs de difunts els seus records i pensaments més íntims sense cap mena de pudor, Carles Perarnau remarca que aquestes noves eines de comunicació «els permeten despullar-se i dir tot el que senten, cosa que segurament no passaria si ho fessin presencialment. Quan som davant la pantalla no ens inhibim tant com quan estem cara a cara, però cal tenir present que des de davant l’ordinador tampoc hi ha el caliu humà tan necessari: abraçades, gestos...».
És frívol? No, i cal respectar-ho
És frívol o morbós enviar notes de condol als familiars d’un difunt per Internet? I ho és escriure un missatge de record al perfil d’algú que ha mort? A totes les preguntes, Perarnau ho té claríssim: «No. I diria, a tots aquells que ho afirmen, que cal respectar qualsevol tipus d’expressió d’un sentiment i no jutjar-lo. Simplement, és una nova manera de comunicar-nos i de manifestar allò que sentim, que forma part del procés de dol».
Blogs per al record
No és només en perfils socials d’Internet de la persona difunta on s’aboquen els records i les emocions. Hi ha persones que, fins i tot, creen un blog dedicat a la persona que ha mort per poder-hi deixar escrits o fotografies sempre que ho desitgin. Alguns d’aquests blogs són oberts a tothom i qui vol pot deixar-hi comentaris, i d’altres són restringits a un cercle de persones concret.
