La consultora britànica Tecmark sosté que fem servir el telèfon mòbil una mitjana de 221 vegades al dia. "Constantment", corregeixen uns estudiants d'entre 18 i 21 anys. És la tecnologia que més s'utilitza, corroborava el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) de març; i és la preferida per connectar-se al món digital (pel 88,3% d'usuaris d'internet), segons la Fundació Telefónica.

Perquè el mòbil d'avui és multifuncional: serveix com a alarma matinal, rellotge, agenda, calculadora, navegador i per veure el temps; per escoltar música, la ràdio i llegir premsa; per a la missatgeria WhatsApp i similars i per connectar-se a internet i a xarxes socials com Instagram, Facebook, snapchat, Twitter i altres; per veure una sèrie televisiva, podcasts i fer i veure fotos i vídeos; per escollir restaurant, comprar, vendre, realitzar mil gestions on line...

El mòbil facilita multitud de tasques, sí. Molts destaquen que els fa més productius i més feliços (79% i 77% en una enquesta del Pew Center dels EUA) però en menys de 10 anys ha passat a ser una extensió del nostre cos i de la nostra identitat i està modificant ambdues coses, alerten els experts.

Augmenten els accidents

Els efectes van més enllà de l'usuari. Algunes ciutats es plantegen mesures urbanístiques, perquè caminar moltes persones mirant la seva pantalla (el 47% dels vianants ho fa, va analitzar el Reial Automòbil Club de Catalunya) ha afavorit un augment d'accidents. Igual passa amb el trànsit: el mòbil ha substituït a l'alcohol com a primer motiu de mort al volant entre els joves nord-americans, i les autoritats espanyoles el consideren un dels principals motius de distracció, que és la primera causa d'accidents.

Més atenció que als fills

Entre el boom d'assajos, figura l'últim de Sherry Turkle, professora de Ciències Socials i Tecnologia a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), que ha estudiat l'impacte en les relacions personals -en un altre llibre defensava que ja no sabem estar sols- . El que li va resultar més "punyent" en la investigació feta per al seu llibre Reclaiming Conversation (Reivindicant la conversa, que a la tardor publicarà en castellà) va ser "que nens i adolescents diguin que mai han donat un passeig amb el seu pare o mare sense que aquests estiguin sense telèfon; literalment, senten que mai tenen la plena atenció dels seus pares ", explica per correu electrònic. Creu que el temps que passem amb el mòbil "el robem del dedicat als altres, ja que el portem a sobre a tota hora i a tot arreu".

En el baròmetre del CIS, la majoria dels preguntats (44%) apunta que el mòbil és la tecnologia que més ha canviat la vida de la seva família (només el 7,7% cita la televisió). Entre altres aspectes, un 67,9% pensa que ha reduït la comunicació entre pares i fills, i el 51,5%, que augmenta el conflicte familiar. Hi ha terapeutes nord-americans que diuen que els arriben famílies que busquen ajuda per a "tornar a connectar".

Interfereix en la parella

Moltes relacions amoroses també comencen i acaben pel mòbil, que està sempre present. Facilita comunicar-se, però també controlar més a la parella.

"Jo, si estic amb el meu xicot i ell està tota l'estona amb el mòbil en lloc de prestar-me atenció, l'hi tiro per la finestra", proclama Llúcia, d'un grup d'estudiants de batxillerat artístic. Els seus companys riuen: admeten que moltes vegades estan amb la parella o entre amics i amb el mòbil.

Un 40% menys d'empatia

Turkle adverteix que el mòbil resta intimitat i empatia a la relació humana. En una consulta del Pew Center, el 89% de les persones va dir que va usar el seu telèfon durant la seva última reunió social, i el 82% va reconèixer que la conversa es va ressentir. "S'ha demostrat que si dues persones queden i hi ha un telèfon a la taula, la xerrada gira entorn de temes menys importants, i aquestes persones senten menor connexió entre si", explica la psicòloga social del MIT.

"Quan ens tornem cap al mòbil en lloc de cap a l'altra persona, es perden empatia i intimitat. En els últims 20 anys -subratlla-, s'ha constatat una disminució del 40% de l'empatia entre estudiants universitaris en totes les maneres que coneixem de mesurar-la.

Espontanis i autèntics?

Ens resulta cada vegada més difícil mantenir una conversa espontània com són les cara a cara. "La gent busca evitar-la fent servir el mòbil per no sentir-se vulnerable", diu Turkle. Posa com a exemple a pares i fills que discuteixen per WhatsApp i similars per tenir les emocions sota control. "Ens atrau la conversa on line -explica- perquè podem preparar-nos, ja que temem imperfeccions en la presentació. Ens reafirmem si podem amagar-nos després d'una autopresentació".

Creat per enganxar

Estem enganxats al mòbil, diu Eyal. En el seu llibre explica per què: serveis i apps estan dissenyats per captar l'atenció el màxim temps. Eyal és de l'escola de B.J. Fogg, guru de la tecnologia persuasiva, que estudia al seu laboratori de la Universitat de Stanford (Califòrnia) els comportaments i com influir en ells. La seva fórmula per captar l'atenció és motivació (s'ha d'oferir alguna cosa que la gent vulgui). Els fabricants de mòbils tenen psicòlegs i antropòlegs que recorren el món observant comportaments per anar evolucionant el producte.

Addicció?

Davant d'aquest panorama, sembla una lluita contra titans plantejar limitar les hores amb el mòbil o com evitar l'addicció. No obstant això, Manuel Armayones, professor de la Universitat Oberta de Catalunya que acaba de publicar 'L'efecte telèfon intel·ligent', connectar amb sentit, assenyala: "Tot depèn del que un faci en el món digital". "El sentit comú diu que es fa un mal ús del mòbil quan causa problemes a la persona, perjudica la seva relació de parella o familiar o el seu somni, el seu treball o els bons resultats acadèmics. L'important és ser conscients de quan es dóna aquest dany ", destaca.

Entre pares i fills "cal fer-se a la idea que el negociar va ser constant: quan ja havíeu pactat l'ús d'Instagram (quines hores, què és admissible compartir ...), es posen de moda Periscope i els seus vídeos" .

Ansiosos i saturats

És clar que tres de cada quatre joves de 18 a 24 anys, el primer que fan en despertar és consultar el mòbil, segons un sondeig nord-americà. Els anglosaxons parlen, com a font d'ansietat, de l'FOMO (fear of missing out), la por a perdre alguna cosa si no es mira el mòbil. Armayones parla en el seu llibre de "psicopaTIClogías" com la por a oblidar el mòbil (nomofòbia) o l'ansietat que genera la trilogia bateria, cobertura i saldo.

"No són equiparables malalties mentals greus, però ens estressen i generen ansietat", diu. La recepta de Armayones és: "Feu amics, practiqui esport, conreï alguna afició fora de les pantalles".

Distrets, però amb memòria

Alguns estudis assenyalen que el món digital canvia la memòria (l'anomenat efecte Google), altres, que no l'atròfia. Fins i tot algun defensa que la desenvolupa, i idèntic debat existeix al voltant del pensament analític. "En la societat actual es maneja més informació que mai, i fem servir la memòria del mòbil o el núvol com una extensió de la nostra, per emmagatzematge, però en el cervell seguim guardant la important o irreemplaçable per a nosaltres", opina Armayones.

La flexible intimitat

Els pares nord-americans pengen on line unes 1.000 imatges de cada fill abans que compleixin els cinc anys, explicava recentment la revista Time. "Es diu que els nens i joves d'avui són narcisistes, però és que potser aprenen exhibicionisme dels pares", indicava l'article.

"La tecnologia és meravellosa, el que es pot qüestionar és l'ús que es faci d'ella", conclou Armayones. Per això, reclama "normes d'etiqueta en l'ús de mòbils (i altres tecnologia)". "Si dues persones -ejemplifica- queden per sopar i una es posa a llegir un llibre, es consideraria mala educació, però amb el mòbil passa (el fenomen Phubine, passar dels altres)". Nir Eyal també creu convenient que la societat es doti de regles en l'ús de la tecnologia, però qui les decideix?