Molts dels lectors segur que disposen a casa seva d´un altaveu sense fil que se sincronitza via bluetooth als seus mòbils per triar la música preferida a través de Youtube o Spotify. Doncs aquesta innocent i rutinària acció pot posar en perill tota la informació -també l´agenda de contactes- de l´usuari. Una fallada en els iPhone provoca que un ciberdelinqüent pugui accedir al telèfon intel·ligent i a tot el que conté només amb «rebentar» la connexió sense fils. La vida privada de milions de persones en mans de qualsevol atac informàtic per un error bàsic de seguretat.

Aquesta fallada de sistema és un dels nombrosos forats de seguretat descoberts durant la seva carrera per Chema Alonso, el hacker espanyol que Telefónica va fitxar el 2012 i que en l´actualitat forma part del seu Consell de Direcció. És l´únic en la seva espècie en un lloc de tanta responsabilitat en empreses de l´IBEX-35. Va ser clau en l´estratègia de César Alierta i s´ha convertit en una de les peces fonamentals de l´equip del president José María Álvarez-Pallete. Amb Alonso es canvia la visió tradicional de consellers només formats en Dret o Economia. De fet i encara que no vol assumir la seva autoria, molt s´ha d´haver tingut en compte la seva opinió per al desenvolupament d´Aura, l´últim servei estrella de la companyia espanyola per posar límit a la venda de les dades dels seus clients.

El Chief Data Officer (CDO) de Telefónica, així és com han batejat el seu càrrec a la multinacional espanyola, va impartir fa uns dies una xerrada a l´Internet Freedom Festival, celebrat a València i al qual van assistir ciberactivistes, informàtics i periodistes de 114 països de tot el món. Allà va conversar amb els assistents sobre el futur i l´impacte de la xarxa en les empreses i la democràcia. Encara que on més còmode es va sentir és en les explicacions sobre fallades en sistemes informàtics. És el que té haver estat cuiner abans que frare.

Alonso lidera l´estratègia en Big Data, Publicitat i Quarta Plataforma de Telefónica. Des del seu blog Un informático en el lado del mal, Alonso no perd la seva essència i continua publicant posts i papers sobre els seus nous descobriments en seguretat. També l´utilitza per contrarestar les crítiques que des d´algun sector de la professió se li realitzen per treballar i tenir gran influència en una multinacional. Perquè és evident, es preguntarà el lector, que no hi ha perfils d´aquest tipus en les idolatrades Facebook, Twitter, Google o Apple.

Recentment explicava les potencialitats d´Aura i, sobretot, els seus avantatges a l´hora de blindar -si es pot parlar de blindatge en un tema com la seguretat informàtica- la privacitat dels clients de la multinacional. Controlar els serveis de forma més senzilla, transparència sobre la vida a Telefónica del client i el control de les seves dades. Aquest últim terme és una veritable novetat ja que planteja possibilitats que van des d´esborrar tota relació amb la companyia fins a rendibilitzar les dades en el món del Big Data.

En la seguretat de les empreses, els butrons han passat a la història. És més fàcil ser atacat virtualment que a la vida real. «Són màfies ben organitzades, que fan atacs dirigits, a empreses determinades i persones concretes (comptabilitat). La gent se sorprendria el gran nombre d´atacs», assegura Chema Alonso. El hacker recorda que tot i que ha augmentat la conscienciació i el nombre de persones que treballen en seguretat, «moltes empreses segueixen tenint problemes bàsics». I posa un exemple: «Les teves identitats no han d´estar només protegides per un usuari-contrasenya, sinó tenir un segon factor d´autenticitat», assegura. I recorda: «Aquestes persones descurades són un blanc fàcil a l´hora de robar els comptes de correu». Segons aquest expert, el que fan els cibercriminals és espionatge dins de les plataformes digitals de les companyies i «quan tenen la informació de les persones que manegen els comptes bancaris, ataquen». Les tanques de filferros i la caixa forta ja no funcionen.

Però no només de seguretat parla el CDO de Telefónica. «Sóc un fill de la Transició», explica Alonso, que recorda que gràcies a l´esforç de tota la societat va poder estudiar en un col·legi públic, arribar a la universitat i formar-se per arribar a tenir el nivell que té en l´actualitat. Com recorda en cadascuna de les seves xerrades amb alumnes universitaris, ve d´una «família humil» i aquest Estat social és el que li ha permès arribar tan lluny. És doctor en seguretat informàtica per la Universitat Rei Joan Carles de Madrid i enginyer informàtic en el mateix centre, es va llicenciar en enginyeria informàtica de sistemes a la Universitat Politècnica de Madrid, que a més el va nomenar Ambaixador Honorífic de l´Escola Universitària d´Informàtica en l´any 2012.

Però Alonso no només és un directiu i hacker informàtic. S´ha convertit en un divulgador i té nombrosos llibres publicats sobre ciberseguretat que li han fet guanyar una legió de seguidors a les facultats d´Informàtica de tot el món. És pare de dues filles i encara es vesteix amb samarretes cridaneres i el seu particular barret de llana de ratlles blaves, que porta en tots els seus actes públics.

Recentment va iniciar una campanya perquè la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE) canviï la definició de hacker: «pirata informàtic». Com va explicar al seu bloc: «La criminalització del terme hacker significa una condemna social a un grup de persones que gràcies al seu esforç i investigació han aconseguit portar les tecnologies a nivells molt més enllà dels que els seus propis creadors van pensar. Gràcies a hackers s´han conegut fallades en seguretat de sistemes que han estat corregides sense que l´investigador hagi rebut més que un simple gràcies. Els hackers han transformat la manera com ens comuniquem i vivim avui dia per Internet». Geni i figura.