El 'coach', exwaterpolista i presentador televisiu Pedro García Aguado defensa que tots els pares i mares coneguin les contrasenyes dels telèfons i d'internet dels seus fills per protegir-los dels perills de la xarxa.

"Un pare ha de tenir almenys el poder de decisió quan el seu fill instal·la una aplicació i ha de saber la contrasenya del seu telèfon", afirma el professor de Secundària Francisco Castaño, que ha escrit, al costat de Pedro García Aguado, el llibre 'Fora de perill a la xarxa', per tal d'ensenyar als pares a educar els més joves en l'ús de les noves tecnologies.

"La tecnologia és el millor que ha vingut, per això és fonamental educar i no anar en contra" i per això hem d'insistir en "ensenyar als pares a educar els fills", explica Castaño. Els dos autors s'han submergit a Internet per aclarir a les famílies com funcionen les xarxes socials, explicar els perills que hi ha a la xarxa o donar consells sobre el primer telèfon mòbil intel·ligent dels seus fills.

"La diferència entre la vida en línia i la vida 'offline' és que a la vida 'offline' el pare acompanya el fill i en la vida en línia el pare li compra un 'smartphone' i no té ni idea de què fa ", adverteix Francisco Castaño. "Els pares no som conscients del que hi ha aquí dins (Internet); aquest és el problema", afirma el professor.

García Aguado afegeix que "a Internet hi ha els mateixos perills que a la vida real: violència, consum de drogues o pornografia" i entén que la solució a tot això resideix a vigilar "als nostres fills de la mateixa manera que ho faríem al carrer ". "Si no el deixes aquesta tarda al carrer, no li deixis accés lliure a Internet, treu-li coses fins que tingui el suficient criteri crític", proposa el que va ser presentador del programa 'Germà Major'.

El fonamental és, segons Castaño, "protegir i educar en el correcte ús" i assegura que "el problema és la manca de consciència de risc dels pares del que li pot passar als seus fills a Internet".

Segons el parer d'aquest professor, les aplicacions no són el perill, si no l'ús que se li doni, per això apunta que és preocupant que "un pare no tingui ni idea de les aplicacions que el seu fill té instal·lades al mòbil". "No podem deixar que els nostres fills facin el que vulguin amb el mòbil", afegeix el professor, ferm defensor que els pares sàpiguen la contrasenya del mòbil dels seus fills i que siguin coneixedors dels seus moviments a Internet. "No és que un pare fiscalitzi l'activitat del seu fill; si jo sé on va el meu fill quan surt amb els amics, em preocupo el mateix per quines pàgines visita o on navega per la xarxa", argumenta Castaño.

García Aguado precisa que "la supervisió no és per controlar al teu fill, si no per protegir-lo" i subratlla que l'objectiu de saber les claus no és llegir les seves converses, sinó "actuar com més aviat si tenen un problema". "Enfront del possible dret a la intimitat i l'obligació de protegir, jo em quedo amb l'obligació de protegir, ja que si entenem que Internet és una cosa bona i al mateix temps perillosa, el que vull és protegir-te", raona l'exwaterpolista.

Davant la pregunta de si els nostres fills agrairan la supervisió, els dos autors somriuen i responen pràcticament a l'uníson: "No, no ho faran. Però no és una qüestió d'agraïment, és una qüestió que hem de fer-ho per educar ". En definitiva, comenta García Aguado, en l'educació dels joves a Internet cal aplicar el "sentit comú" i "traslladar el que s'ha fet tota la vida a les noves tecnologies".