Vuit de cada deu pares no alerten els seus fills dels perills d'Internet, per la qual cosa els joves tenen baixa percepció del risc de la xarxa, segons dades de l'Enquesta sobre 'hàbits d'ús i seguretat d'internet de menors i joves d'Espanya' del ministeri de l'Interior.

El 98% dels nois i noies d'entre 10 i 15 anys utilitza internet i més del 65% té mòbil, segons les últims dades estadístiques, malgrat la qual cosa el 80% confessa que no ha comptat al seu fill que hi ha pàgines inapropiades per a ell.

Amb motiu del dia internacional de la família, que es commemora avui, el catedràtic de Dret Penal i director del Grau de Criminologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep Maria Tamarit, ha aconsellat "dialogar i arribar a pactes sobre el temps, els espais i els continguts i sobretot parlar dels riscos que hi ha, tenint en compte que en general els joves tenen una percepció baixa del risc".

Una de les eines que disposen els pares són els sistemes de control parental que es poden instal·lar en els dispositius electrònics.

"Permeten en certa mesura controlar i decidir què poden utilitzar i què poden consumir els fills a través de les diferents pantalles, siguin les dels mòbils, les tauletes o els ordinadors", ha puntualitzat Judith Clares, professora de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.

D'una altra banda, estan els sistemes de filtrat que tenen les mateixes plataformes de contingut audiovisual a la carta, com YouTube, que limiten l'accés a alguns vídeos determinats que la plataforma considera que no són adequats per als nens.

De fet, YouTube ha creat una versió per a nens, YouTube Kids, dirigida a nens de fins a cinc anys, pel que les criatures no poden arribar a cap contingut que no sigui apropiat.

Clares, no obstant això, veu molt difícil que els criteris de YouTube siguin iguals que els de famílies de tot el món, amb perfils culturals molt diversos: "El que tu pots considerar adequat per al teu fill, un altre ho pot considerar ofensiu".

"Plataformes com YouTube haurien de crear un sistema que permeti decidir quins vídeos o quins canals són adequats i crear llistes de reproducció específiques", ha recomanat la professora.

Segons Clares, "les plataformes de contingut audiovisual a la carta estan obligades a ser curoses amb els continguts que tenen a disposició dels usuaris i han de garantir que no emeten continguts perjudicials per als menors, com pornografia, violència masclista, continguts que incitin a l'odi, a la violència o que fomentin l'anorèxia o la bulímia".

"Els pares tenen la responsabilitat de fer que els fills puguin portar a terme de la manera més segura possible el creixement emocional", ha afegit Mireia Cabero, professora de Psicologia de la UOC.

Segons Cabero, "hi ha alguna informació determinada que els nens no han de rebre abans de temps perquè en el seu cervell no està preparat per poder-la entendre".

"Amb el control parental, ens assegurem que això no ocorri i, per tant, és una forma de prevenir traumes", ha advertit Cabero.

"Els pares tenen el deure de protegir als fills menors d'edat i això comporta posar-los límits", ha conclòs Tamarit, que no veu malament que els pares puguin negar-los l'accés a internet i retirar-los el mòbil o l'ordinador, o regular el seu ús.

L'expert adverteix no obstant això que "un control desproporcionat, obsessiu i no respectuós de la intimitat del menor pot arribar a ser, fins i tot, una forma de maltractament".