Les professores Cristina Cambra, Núria Silvestre i Aurora Leal han analitzat mitjançant aquest estudi, que té el suport del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i del Ministeri d'Educació i Ciència, si els serveis de subtitulació que es van implantar fa gairebé 20 anys ajuden de veritat els sords a comprendre els missatges televisius.

Per això van seleccionar 20 joves d'entre 12 i 19 anys, amb sordesa greu o profunda, escolaritzats en centres ordinaris de la província de Barcelona i que utilitzaven la llengua oral --amb l'ajuda de pròtesis auditives i la lectura de llavis-- com a mètode de comunicació.

Els joves havien d'explicar que succeïa en un fragment de la sèrie de TV-3 'El cor de la ciutat', després de fer-ne una primera visió només amb imatges, una segona amb so, però sense subtítols i una última amb sons i subtítols.

En acabar, el 30% dels adolescents va comprendre el missatge global del discurs només amb les imatges, mentre que el percentatge era del 40% en el cas del so i els subtítols.

Les investigadores també van fer altres estudis amb un grups de set menors d'entre sis i set anys i un altre amb un grup de 16 nens d'entre set i deu anys. En aquest cas, els menors van veure un fragment de la sèrie 'Shin-Chan' amb subtítols tradicionals en un primer moment i una altra vegada amb subtítols adaptats per les investigadores.

El resultat va ser que en el primer passi només dos nens van entendre la història, mentre que en el segon cas el 65,5% dels menors havia comprès en la seva totalitat el fragment.

REVISAR L'ACTUAL SISTEMA

Les investigadores consideren que l'actual sistema de subtítols no és un recurs "prou útil" per als joves sords ja que asseguren que la velocitat és excessiva i que la subtitulació literal dels diàlegs dificulta que els telespectadors no tinguin temps de llegir els subtítols i mirar les imatges, i poder així extreure'n un significat global.

Per aquesta raó, han considerat necessari revisar els criteris de subtitulació i elaborar-ne d'altres que tinguin en compte la informació que ja aporta la imatge, el so i el llenguatge oral.

Un sistema adequat hauria de respectar l'heterogeneïtat del col·lectiu sord, segons les professores, i permetre al telespectador elegir entre diversos nivells de subtitulació, segons els diferents grau de complexitat lingüística i la situació de cada persona.

A més, creuen que caldria subtitular només la informació essencial que no es pugui entendre mitjançant les imatges i obviar la informació explícita que pot entendre el mateix telespectador sense necessitat de subtítol.

Han afegit que en el cas de menors és especialment important l'adaptació de subtítols, perquè aquests nens estan en procés d'aprenentatge de la lectura i els subtítols poden fomentar la motivació per llegir.

Han considerat que els programes de televisió subtitulats poden ser un recurs més dels centres d'ensenyament per ensenyar els menors a llegir, no només als alumnes sords sinó en general, de manera que les tres investigadores estan treballant en l'elaboració de material didàctic per als mestres i les famílies amb menors sords.