MOISÈS DE PABLO
1Programa de les feres engabiades de la cadena berlusconiana, essència del safareig matusser, més enllà de les fronteres d'El tomate. Amb un moderador, el badaloní Jorge Javier Vázquez, bomber piròman que afegeix alcohol al foc per veure si explota la catedràtica Belén Esteban. Abans, la casa havia anunciat el suïcidi fals d'un tertulià calb, però dijous sobrepassen les tècniques habituals per entrar en la lluita lliure. Després de la batalla de rigor entre col·laboradors, Pipi Estrada i Jiménez Arnau. El primer, amb una oportuna càmera al costat i ja fora del plató, fa un ball de claqué damunt el cap de l'altre. Mentre s'alternen imatges de la realitat falsa del plató i de l'exterior. Muntatge o no, s'inaugura l'era de les batalles físiques, en la línia del sensacionalisme sud-americà. Només pot quedar-ne un: el tertulià més ràpid damunt la lona, que sàpiga judo i karate i de llengua més fètida.
sálvame Telecinco. Dilluns a divendres tarda
40 anys més joves
Jesús Hermida és una mena de pare col·lectiu dels corresponsals ibèrics del catòdic padrí de Teresa Campos i d'altres. Tots han intentat semblar-s'hi, i fins i tot alguns han clonat els gestos. Dóna una lliçó de savoir faire a les figures de La 1, que se l'escolten en cadiretes, com alumnes aplicats, i de tant en tant, deixen anar alguna asseveració de guió. És una classe per a la història. Un format interessant i dinàmic, on combinen el documental, veu en off de David Cantero, sobre la conquesta lunar, amb testimonis de famosos i els gestos del mestre. Els astronautes van tornar a la Terra amb un motor que, sembla, fallava més que una escopeta de fira. Hem arribat a la Lluna per poder tenir els satèl·lits que ens fan veure el canal digital i les cadenes rares que donen els partits de futbol en obert.
regreso a la luna La 1. Dilluns nit
vida de poble
las chicas gilmore
La 2. Dilluns a divendres tarda.
Una petita joia de la qual la cadena pública té la beneïda gràcia de repetir-nos els capítols sense l'ordre lògic. Potser avança, hi ha 7 temporades gravades, però pot tornar enrere i recomençar, la qual cosa demostra els diàlegs enginyosos que s'estableixen entre una mare soltera de poble, primer barallada amb els seus pares rics, i que va tirar endavant com va poder, la seva filla intel·ligent i una àvia que és una mena d'aristòcrata afectada que menja amb vaixella d'or. Mare i filla tenen una relació tendríssima. Ella munta una mena d'hostal, amb mâitre francès inclòs. Enorme galeria de personatges: el pare, que en plena crisi genital es divorcia, l'ex de Loren, amo d'una hamburgueseria i sempre guarnit amb una camisa a quadres. Senzilla i adictiva.