Les bombetes estan dissenyades per durar mil hores quan podrien fer-ho més de cent anys i un xip limita el temps de vida útil de les impressores, segons demostra el documental Comprar, llençar, comprar, que denuncia l'obsolescència programada per les empreses per incentivar el consum.
"Aquesta pràctica empresarial s'ha convertit en la base de l'economia moderna, malgrat les terribles conseqüències mediambientals d'un sistema que genera tones de residus inútilment", va dir ahir la realitzadora del film, Cosima Dannoritzer, durant la presentació del documental, que emetrà aquesta setmana TV3 i el mes de gener vinent TVE.
El documental, que també s'emetrà pròximament a Irlanda, França, Anglaterra, Bèlgica, Suïssa, Finlàndia i Àustria, demostra que el cicle producció-consum-deixalla és cada vegada més ràpid, però no és nou.
L'obsolescència programada va néixer els anys vint quan les principals empreses de producció de bombetes van crear un cartell per limitar la vida d'aquestes a un màxim de mil hores.
Abans d'aquest acord, les bombetes duraven molt més, com demostra la bombeta que segueix encesa des de fa més de cent anys en un parc de bombers dels Estats Units.
Un altre exemple revelador és el cas de les mitges de niló a prova de carreres, que van triomfar entre les dones en els anys cinquanta i després van desaparèixer misteriosament del mercat.
Els exemples se succeeixen fins als nostres dies, on els casos més clars es troben en els productes electrònics, com impressores o iPods. El cas dels iPod va ser portat als tribunals per una advocada de San Francisco (Estats Units) que va denunciar que Apple havia aplicat l'obsolescència programada a les bateries.
