Joaquim Maria Puyal (Barcelona, 1949) és filòleg, lingüista i comunicador. Ha dirigit programes de ràdio i televisió i actualment és un referent gràcies a les retransmissions dels partits del Barça a Catalunya Ràdio. Recollint aquests anys d'experiència, Puyal publica el seu primer llibre, Aicnàlubma (Columna), un títol que vol ser una "picada d'ull" al lector. Un conjunt de reflexions sobre la societat i els mitjans i algunes propostes per a la nova televisió, des d'una perspectiva autocrítica i en defensa del receptor. "S'han instal·lat alguns tòpics i inèrcies en el nostre món que sempre van a favor dels que manen", diu Puyal.
"És un llibre que no dóna solucions", va sentenciar ahir l'autor, en el marc de la presentació de l'obra, però sí que "intenta situar l'espectador en el centre de l'activitat mediàtica televisiva i el lector o l'oient en el centre de l'activitat periodística convencional" va concloure.
"La televisió com a servei públic no existeix", va assegurar el periodista, i va afegir que és per això que el ciutadà "no li exigeix res, l'hem convençut que no ho pot fer". Els mitjans privats han aconseguit, segons el comunicador, "que la gent es pensi que la televisió pública ha de ser avorrida i que la privada és un tot s'hi val". Segons Puyal "s'han instal·lat alguns tòpics i inèrcies en el nostre món que sempre van a favor dels que manen", i un exemple és aquesta diferència entre la televisió pública i la privada. "Les persones que orienten l'opinió pública han instal·lat en l'opinió general que la televisió privada pot fer el que vulgui i la pública no". En paraules de Puyal, "tot aquest panorama actual, compromet molt l'actuació dels professionals i industrials de la comunicació", que han d'actuar sota els "interessos dels nostres amos, del poder i del conjunt de forces del nostre entorn". "En aquesta lluita d'interessos no hi és l'interès del receptor", va sentenciar.
