Televisió Espanyola de Catalunya emet avui, a les 12.25 h i per La 2, el documental de producció pròpia La Gauche Divine: l'esquerra divina, que va ser una idea del periodista Joan de Sagarra parodiant una frase de Jean-Paul Sartre sobre l'esquerra liberal francesa.

La periodista Montse Mompó i la realitzadora Pilar Ruiz dirigeixen aquest documental sobre el moviment de la Gauche Divine que va tenir lloc a Barcelona durant els anys seixanta i principis de la dècada dels setanta. És un retrat del que va ser, què va significar, quina va ser la seva influència i compta amb els testimonis d'alguns dels seus protagonistes, a més de recuperar imatges d'arxiu. Les noves músiques, el cinema, les editorials d'avantguarda entraven a Espanya a través de la frontera de Catalunya. La majoria de l'alta burgesia mai va acceptar del tot el règim franquista, i sobretot, els fills d'aquesta burgesia van ser els que es van posar "el mundo por montera" i van viure la vida com van voler. Van ser un segment de la burgesia antifranquista, il·lustrada. Hi havia arquitectes, cineastes, artistes, cantants, escriptors, editors... que es ?reu?nien en uns punts determinats, tenien projectes en comú i tots tenien ganes de compartir-los. Eren joves, guapos, hedonistes i esnobs, amb moltes ganes de trencar tot allò establert. Per tot això van començar a viure, com volien, i les parelles es van començar a separar. Uns podien anar amb la dona o l'home de l'altre, viatjaven, bevien, discutien de tot, parlaven de literatura, assitien a totes les presentacions de llibres i ballaven fins a altes hores de la matinada al Bocaccio, mentre que a Madrid es trobaven amb escriptors com Vargas Llosa o García Márquez. Encara que els 600 quilometres que separaven Barcelona de Madrid afavorien la llibertat, no tenien la pressió del poder tan a prop, segons recull el documental.