Projectar una imatge perfecta, comparar-se i exhibir-se a les xarxes socials, s'ha convertit per a molts adolescents en una obsessió. La moda, els mitjans de comunicació i internet exerceixen una pressió i mostren uns referents que no sempre tenen a veure amb la realitat. Arribar a ser model requereix molt sacrifici i aquest se centra sobretot a mantenir la línia, no pujar de pes i conservar unes mesures que s'ajustin a uns cànons de bellesa que imposa la indústria de la moda.

Al reportatge "De mayor quiero ser guapa", del programa Repor (avui a les 20. 30 h , al Canal 24 Horas, o dimarts a les 00.30 h, a La 1) assistim al càsting per triar a les models de la passarel·la ADLIB d'Eivissa. No superar la talla 38 i 1,74 d'altura són les mesures indispensables per no quedar exclosa de la selecció. Sandra ha estat model durant 14 anys i avui es presenta al càsting. Malgrat la seva figura esvelta serà rebutjada perquè la consideren pujada de pes. Ella ens explica que després de la passarel·la no tot és glamur.

Un 50% de les adolescents creu que hauria de baixar de pes després de comparar-se amb les models. Són dades que es desprenen d'un estudi realitzat per la Fundació Imatge i autoestima. Nosaltres hem pogut comprovar-ho de primera mà. Només cal sortir de compres amb un grup de joves per veure de quina manera els influeix en la seva autoestima no trobar la talla que s'ajusti a la seva mesura.

A tot això, hi ha un desori en les mesures dels fabricants respecte als patrons i una tendència generalitzada a fer les peces cada vegada més petites. Moltes joves decideixen per aquest motiu començar una dieta. Un factor de risc per acabar patint un trastorn greu de l'alimentació.

Bea Viròs ha passat part de la seva adolescència ingressada en diferents centres per superar l'anorèxia que gairebé la condueix a la mort. Ara amb els anys analitza com va poder caure en aquesta malaltia.