Els 5 vetos més sonats de TVE

La polèmica per la no emissió de 'Yo, Juan Carlos, rey de Espanya' recorda el veto a Esglésies o la censura a Krahe

09.03.2016 | 07:25

La no emissió a TVE del documental 'Yo, Juan Carlos, rey de España' ha generat una nova polèmica respecte a la dels criteris de decisió en la direcció de l'ens públic, esquitxat periòdicament per acusacions de manipulació, gairebé sempre atribuïdes al Govern de torn.

Al llarg de la seva història en la democràcia, TVE s'ha vist embolicada en diferents controvèrsies per censures o vetos que han anat més enllà dels enfocaments o tractaments de notícies concretes als mitjans de comunicació.

Aquests són cinc dels més destacats:

'Yo, Juan Carlos, rey de España'

Aquest documental sobre la monarquia va ser coproduït per RTVE, però paradoxalment, l'ens públic va decidir no emetre'l. No obstant això, recentment va ser programat a França per Canal 3.

En la producció, el monarca repassa els darrers 40 anys de la història d'Espanya, fins i tot amb llàgrimes als ulls quan descriu els seus pitjors moments dels seus anys de regnat, amb els assassinats d'ETA. També parla de la seva relació amb Franco, explicant per què va decidir estar al costat de Franco i accedir a la Prefectura de l'Estat. En cas contrari, "no hauria passat el que després va passar a Espanya: la reinstauració de la democràcia i de la Monarquia parlamentària".

El llavors president de la Corporació RTVE, José Antonio Sánchez, ha assegurat sobre la polèmica que en l'ens públic "mai més s'ha vetat res". "Es veurà en el moment en què els professionals ho consideren", ha sentenciat, malgrat que alguns mitjans van apuntar que la decisió havia de veure amb la no inclusió en l'enregistrament d'una entrevista amb Mariano Rajoy.

Iglesias, Colau o Rivera

Algunes de les últimes polèmiques de vetos a TVE han tingut a veure amb líders polítics. Especialment cridanera va ser l'absència de Pablo Iglesias al canal públic durant mesos després de la seva irrupció en el panorama polític.

El Consell d'Informatius de TVE va denunciar "el veto inacceptable" que patia Iglesias i que, considerava, "podria arribar a ser interpretat com a censura". Finalment, el líder de Podem va acudir per primera vegada a la cadena al desembre de 2014, en una entrevista polèmica a La noche en 24 horas.

El veto també el va patir Ada Colau abans de ser candidata i convertir-se en alcaldessa de Barcelona, i una figura clau de la política catalana. L'any 2013, quan era portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) va denunciar davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu que al programa 'Para todos LA2' del canal públic havia suspès una entrevista per parlar del seu llibre "Sí se puede", el que va definir com a censura "política".

Un altre polític que també ha acusat TVE de veto ha estat Albert Rivera. El líder de Ciutadans es va queixar al desembre, abans de les eleccions generals, per no haver estat convidat al programa de Bertín Osborne a La 1. "TVE no ha permès, el seu consell i la seva direcció, no han permès que es faci un programa amb nosaltres i Pablo Iglesias", va denunciar en referència als programes amb Mariano Rajoy o Pedro Sánchez.

Mortadelo y Filemón

Dels vetos, segons sembla, no s'han lliurat ni els personatges de còmic. Tot i que el ja expresident de la corporació, José Antonio Sánchez, va negar cap tipus de censura, la notícia de la presentació de l'àlbum de Mortadelo y Filemón 'El tesorero' no es va incloure ni en el Telediario 1 ni a la 2. El còmic dels llegendaris personatges de Francisco Ibáñez caricaturitzava Luis Bárcenas i la polèmica d'una suposada caixa B en el 'Partido Papilar'.

Sánchez es va justificar preguntant si TVE havia d'obrir un informatiu en cas que es publiqui un còmic del Capitán Trueno en què defensi als jubilats andalusos dels qui "els volen robar la cartera".

Himne d'Espanya

Remuntant-nos en el temps, una altra de les grans polèmiques per vetos o censures a la cadena va ocórrer durant la retransmissió de la final de la Copa del Rei de futbol del 2009, quan les aficions del Futbol Club Barcelona i l'Atlètic Club de Bilbao van secundar amb una sonora xiulada l'himne d'Espanya. La decisió de la cadena en el moment en què es van escoltar els primers xiulets va ser la de connectar amb Bilbao i Barcelona, des d'on anaven a seguir el duel dels aficionats de tots dos equips que no havien viatjat a València, seu de la final.

El canal, a més, va demanar disculpes al descans del partit i va emetre la gravació d'aquest moment amb un nivell d'esbroncades molt menor que el percebut a l'estadi. L'escàndol va acabar amb la destitució del director de Continguts Esportius.

Javier Krahe i 'Cuervo ingenuo'

Una altra de les grans polèmiques històriques de TVE data de 1986. La cadena anava a emetre en l'horari de màxima audiència un concert de Joaquín Sabina, en el qual apareixien Eduardo Aute, Javier Gurruchaga o Javier Krahe. No obstant això, la intervenció d'aquest últim mai es va poder veure. La raó era que el seu tema 'Cuervo ingenuo', crític amb la posició del Govern de Felipe González a favor de l'entrada d'Espanya a l'OTAN, no va semblar ser del grat de la direcció de la cadena, just quan els partits es trobaven en plena precampanya sobre el referèndum de l'OTAN.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema