"No els dono el nen, els torno el nen, perquè no és el meu fill". És la resposta que més s'escolta al llarg del reportatge Nens que no vénen de París, que el programa 30 minuts estrena aquesta nit (21.55 h, Tv3). La pregunta és: Com pot ser que una dona que durant nou mesos ha portat una criatura a dins se'n pugui desprendre? La resposta la donen sis gestants.

No obstant això, l'objectiu del reportatge, segons assenyala el comunicat enviat per la cadena pública, no és respondre cap pregunta, sinó suscitar-ne de noves, sacsejar el concepte de maternitat i paternitat i obrir el debat sobre el qual per uns és una tècnica més de reproducció assistida i per altres és un acte èticament reprovable.

Dirigit per Esther Llauradó i Joan Albert Lluch, el reportatge vol reflectir una realitat que, tot i la diversitat d'opinions, no té marxa enrere. Ja hi ha tota una generació de nens i nenes catalans que han nascut a través d'una gestació subrogada, i, cada vegada més, les parelles que han optat per aquest sistema decideixen explicar la seva història en comptes d'amagar-la.

Els pares dels infants s'han vist obligats a viatjar a països llunyans i a pagar quantitats astronòmiques per fer realitat el somni de tenir un fill. I és que a Espanya, i a la majoria de països europeus, aquesta pràctica és avui dia il·legal.

L'equip del programa ha seguit la història d'algunes d'aquestes parelles fins als Estats Units, a la recerca d'un fill que, en la majoria de casos, la naturalesa els ha negat i ho tenen dificil per adoptar. El país nord-americà és ara mateix el que ofereix més garanties legals i on sembla que tot és possible. Altres parelles opten per opcions menys recomanables, com viatjar a països d'Amèrica Llatina, on les garanties són moltes menys i sovint es poden veure amenaçats per les màfies.