L'alegria desbordada de Portugal per guanyar per primera vegada en la seva història Eurovisió comença a xocar amb la realitat dels costos que ha d'assumir per albergar la cita de 2018 i el repte d'aconseguir una infraestructura que s'ajusti als requisits exigits pel concurs. Salvador Sobral, vencedor d'aquesta edició del festival amb el seu tema Amar pelos dois, ja va avançar l'impacte econòmic del seu èxit al seu retorn a Lisboa, on el considerat nou heroi nacional, en to distès , es va disculpar per guanyar davant la Radio Televisió Portuguesa (RTP). «Sé que cal gastar molts diners i demano disculpes a la RTP, però crec que serà recompensada», va declarar llavors en roda de premsa entre les riallades dels periodistes.

Passats uns dies, però, els riures es van substituint per la serietat de les calculadores. Segons explica Eurovisió a la seva pàgina web, el cost de cada festival se suporta entre les cadenes europees que el retransmeten (unides sumen més de 6 milions d'euros), la cadena amfitriona (sol aportar entre 10 i 20 milions), la ciutat en què se celebra el concurs, diversos patrocinadors i la venda d'entrades.

Una voluminosa factura en primer lloc per a la RTP, que es va abstenir d'enviar representant al certamen fa quatre anys per les restriccions pressupostàries derivades de la crisi, i en segon lloc per a la ciutat escollida, que pot, en lloc d'abonar una quantitat, córrer amb despeses derivades, com ara la seguretat. Lisboa podria no ser la millor amfitriona, segons va explicar la setmana passada el director de programes de la RTP, Daniel Deusdado. «Mirarem primer el mapa de Portugal», va exposar Deusdado, que va remarcar que hauran de «gestionar cada euro amb la màxima cura».

Els requisits principals que imposa el festival d'Eurovisió consisteixen a tenir instal·lacions que puguin acollir una gran producció televisiva internacional, -no només amb l'escenari, sinó camerinos-, una sala de premsa per a 1.500 periodistes i espais d'oficina.