Amb bitllets a uns preus incomparables, Ryanair s'ha convertit, els últims anys, en el més gran competidor en el camp de l'aviació civil. Any rere any, la companyia irlandesa creix imparablement en nombre de passatgers i amb uns preus cada vegada més baixos, un cas que ha fet posar de genolls les seves immediates competidores, que han apostat per imitar el model de gestió. Aquesta estratègia ha convertit Ryanair en la companyia més gran de la indústria aeronàutica d'Europa.

El programa 30 minuts (21.55 h, TV3) analitza aquesta nit, amb l'estrena del documental El preu de volar low-cost, les sovint criticades i controvertides pràctiques de les companyies aèries de baix cost. Aquest treball de Jan Schmitt, Georg Wellmann i Thomas Kramer posa al descobert un atrevit i sofisticat sistema de contractació amb el qual l'aerolínia irlandesa aconsegueix evadir impostos i les contribucions de la seguretat social a Alemanya, un fet que sempre va en detriment dels pilots que contracta, dels fons alemanys de la seguretat social i dels ingressos públics en àmbit europeu.

Però aquesta política de minimitzar els costos per abaratir el preu dels bitllets ha portat alguns pilots autònoms subcontractats per la companyia a volar tot i estar malalts perquè, si no treballen, no cobren, i a acceptar que no els paguin les vacances ni les baixes laborals. Uns quants pilots de companyies de baix cost asseguren que la pressió per l'estalvi arriba fins al punt de carregar els avions amb el combustible mínim i mirar d'estalviar-ne tant com es pugui en cada vol.

Aquesta situació va provocar que la nit del 26 de juliol del 2012, i per culpa d'una tempesta que els va obligar a desviar-se de la ruta, quatre avions que no portaven combustible addicional acabessin demanant un aterratge d'emergència per evitar mals més greus. Les companyies neguen aquesta pressió sobre els pilots i asseguren que l'única pressió que tenen és perquè els vols siguin segurs.

Sigui com sigui, l'exemple de Ryanair, amb els seus preus immillorables, ha fet que altres línies aèries estiguin copiant aquest model d'ocupació i de baix cost, un sistema audaç i sofisticat que pretén fer compatibles els vols barats sense deixar de complir les normes de seguretat aèria.