Els pressupostos de la Generalitat per al 2009 preveuen una inversió de 367.624.308 euros per a les comarques gironines, xifra lleugerament superior a la de l'any passat, que va ser de 366. La principal inversió, de més de 45,5 milions d'euros, se l'emporta el desdoblament de la carretera C-31 entre Palamós i Palafrugell, que va entrar en funcionament el passat mes de gener i que, segons el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, es paga pel sistema de "peatge a l'ombra", és a dir, quan l'obra està finalitzada. Aquesta carretera ha estat la principal inversió de la Generalitat al llarg dels últims tres anys.

Una altra gran infraestructura viària s'emportarà la segona inversió més quantiosa de la Generalitat: es tracta de l'eix Vic-Olot, que inclou el túnel de Bracons i que rebrà 41,3 milions d'euros. Està previst que aquesta obra entri en funcionament l'abril de l'any que ve.

En tercer lloc hi ha l'ampliació de la dessaladora de la Tordera, que rebrà una inversió de 28,8 milions. Aquesta infraestructura dóna servei a pobles tant de la Selva com del Maresme, i la seva ampliació consistirà en millorar-ne el funcionament i per a construir la canonada que ha d'arribar fins a Cardedeu. D'altra banda, l'adequació de l'antic hospital de Santa Caterina per a convertir-lo en la nova seu de la Generalitat a Girona, que també ha d'entrar en funcionament durant el 2009, rebrà una inversió de 14,2 milions.

Per comarques, el Baix Empordà és, amb diferència, la zona que rebrà una major inversió de la Generalitat, amb més de 114 milions d'euros. Això es deu, en bona part, al pagament del tram Palamós-Palafrugell, però també s'hi faran nombroses obres relacionades amb l'aigua i el seu abastament: l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) destinarà, per exemple, uns 13 milions a la canalització de la riera de Calonge i el rec Madral, i 17 més per a reforçar l'abastiment d'aigua a la comarca, a través de la substitució de la canonada que ve del Pasteral.

Però mentre les inversions pugen al Baix Empordà, la seva veïna, l'Alt Empordà, les veu retallades, passant de 64,1 milions a 40,1. En aquest cas, les actuacions a Logis l'Empordà rebran 4,8 milions d'euros, la carretera de Figueres a Roses se n'emportarà 942, el dic de protecció del litoral de Llançà en rebrà 2,3 i l'ampliació de la depuradora de la Jonquera, 1,7.

El Gironès també experimenta un descens d'inversions, que rebrà 10,3 milions d'euros menys i es queda amb 47. Aquí, el sector de l'educació rebrà una important injecció de diners: la de Llagostera rebrà 1,1 milions d'euros, el CEIP Aldric de Cassà se n'emportarà 2,4, l'institut de Celrà en tindrà 1,6 i el CEIP Domeny de Girona, 3,7 milions.

El Pla de l'Estany també ha experimentat una reducció de les inversions, que han caigut un 24,28% i se situen en 2,9 milions d'euros. Bona part de les inversions aniran a parar a la capital, Banyoles, per a millorar la seva depuradora, l'escola Can Puig o la construcció de 30 habitatges al carrer dels Orfes, entre altres.

Més sort ha tingut, en canvi, la Selva, que ha vist incrementar en un 18% les seves inversions i s'ha situat en 71 milions. Aquí cal assenyalar que la Ciutat Esportiva de Blanes, a mesura que avança, requereix menys inversió, i per això aquest any s'hi destinen només dos milions d'euros. Per la resta, tindran gran importància els habitatges de protecció oficial.

A la Garrotxa, la inversió serà de 57 milions, i en aquest cas l'increment sí que és espectacular, ja que és del 238%. A banda del túnel de Bracons, destaquen especialment els 7 milions d'euros per a la construcció del nou hospital d'Olot. I un altre hospital, en aquest cas el transfronterer, s'emportarà una de les principals inversions de la Cerdanya, amb 2,8 milions. En total, la comarca en rebrà 21,2, i bona part es destinaran a l'estació de la Molina. Finalment, al Ripollès, de 14 milions bona part aniran al ferrocarril de Núria.