El director de Recursos Humans de Torraspapel, Joan Ribas, va desmentir la informació que van oferir ahir dels sindicats i el comitè d'empresa de la planta de Sarrià de Ter, segons la qual l'empresa preveu acomiadar els 236 treballadors de Catalunya, i va apuntar que en realitat l'empresa els ofereix a tots la recol·locació a altres centres de l'Estat -la majoria fora de Catalunya- o bé que s'acullin a plans de jubilació.

Ribas va fer aquestes manifestacions un cop finalitzada la reunió que la direcció de Torraspapel ha mantingut aquest dimecres a Madrid amb els representants sindicals i dels comitès d'empresa de la companyia.

En aquesta reunió, la direcció de Torraspapel ha avançat la seva intenció de presentar l'ERO davant el Ministeri de Treball, i no davant la Generalitat, com volen els treballadors catalans. El motiu, segons Ribas, és que cal complir estrictament els requeriments legals que, segons ha afirmat, forcen la companyia a presentar l'ERO a Madrid.

Pel que fa als llocs de treball a Catalunya, Ribas va assegurar que la companyia no pretén fer "acomiadaments" sinó que té la intenció de viabilitzar el futur de la companyia "bàsicament a través de recol·locacions i plans de jubilacions" que s'hauran de negociar amb els treballadors. "Som capaços de fer el procés d'una manera racional i endolcida", va dir.

Aquesta recol·locació, segons va afirmar, podria afectar la major part dels 400 treballadors previstos per l'ERO a tot l'Estat. "Bàsicament pensem que podem donar cabuda a tothom", va dir, i "la pràctica totalitat" dels treballadors de Sarrià de Ter "podrien ser recol·locats a altres fàbriques del grup o prejubilats".

Ball de xifres

L'opinió de Ribas era ben diferent a la facilitada pels sindicats, que apuntaven que l'empresa mantenia la intenció d'acomiadar 400 treballadors a tot l'Estat, 213 a Sarrià de Ter i 23 a Barcelona.

Els "excedents" de Sarrià de Ter, segons va afirmar aquest portaveu, podrien anar a treballar a les plantes de Sant Joan les Fonts, Leiza, Motril o Saragossa, entre d'altres, tot i que aquest punt, segons Ribas, s'ha de negociar.