El director dels serveis territorials de Girona del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Josep Guix, va reconèixer a Diari de Girona que el centre de recerca que investiga l'origen de la mort d'algunes ovelles i cabres de 41 explotacions catalanes, el Cresa, no sap que la vacunació del bestiar no es va subministrar segons indicaven les pautes.
"Els de Cresa no ho saben, no ho sap ningú", va assegurar amb aquesta claredat i precisió el director del DAR a Girona, Josep Guix, que no va intentar amagar en cap moment que els investigadors i un dels laboratoris que intenten esbrinar aquesta incògnita no tenen un coneixement complet del procediment i l'evolució de la campanya de vacunació del bestiar susceptible de ser infectat per la malaltia de la llengua blava (ovelles, cabres i vaques).
Per tant, es desconeix si aquesta irregularitat en les vacunes pot haver influenciat en les morts recents de bestiar, però a dia d'avui no es pot obtenir una resposta oficiosa per part de Cresa perquè, al marge de qualsevol informació, s'han negat a fer a qualsevol tipus de declaració als mitjans de comunicació per tal d'evitar que continui parlant del tema.
És curiós el secretisme amb què s'està portant tot aquest tema. Tothom sap coses però no s'acaben de dir. El mateix president de l'Agrupació de Defensa Sanitària (ADS) d'oví i cabrum de les comarques gironines, Joaquim de Ros, va reconèixer que va ser un error que alguns pagesos, alarmats pel que els estava passant amb els seus animals ho comuniquessin als mitjans de comunicació: "això no havia d'haver sortit, perquè amb la societat no hem de tenir aquests problemes", va sincerar-se. El motiu principal de voler dur aquesta incògnita només entre el sector són les repercussions que la informació està provocant al sector. De fet, De Ros ja ho preveia quan explicava que "acabarem tenint problemes tots, els deia, i tal dit tal fet". I és que mentre el preu de la carn de xai està disminuint també ho està fent el consum d'aquest aliment. En aquest punt, des del sector es vol deixar ben clar que quan es parla de la malaltia de la llengua es fa d'un virus de transmissió per picada. A més, només pot afectar a les ovelles (mares) que no als xais (la carn que es consumeix), ja que aquests, a banda de tenir immunitat temporal des del dia del seu naixement es porten als escorxadors massa tendres per poder haver desenvolupat res, segons va explicar De Ros.
Des que es van tenir les primeres notícies de la mort de bestiar per causes desconegudes, els laboratoris i els seus equips d'investigació van posar-se en marxa. Després d'unes setmanes, són ja diverses les consultes i comprovacions que s'han realitzat per trobar la mare dels ous. De fet, van ser els veterinaris els que van detectar que alguna cosa "rara" estava passant als animals, va explicar De Ros, i qui van alertar als mateixos ramaders perquè traslladessin les irregularitats al DAR.
El que no s'ha explicat fins ara, i així ho van reconèixer tant Guix com De Ros, és que les vacunacions es van fer tard i sense seguir l'interval de temps marcat entre la vacunació i revacunació en la majoria dels casos, a més de no assegurar un maneig correcte del bestiar. De Ros va admetre que en comptes de revacunar moltes explotacions al cap de tres setmanes, es va fer amb una distància en el temps de 5 o 6 setmanes: "Es va començar a vacunar i va arribar un moment en què al mateix temps que s'estaven vacunant algunes explotacions, en d'altres ja s'estava iniciant la revacuna".
Va ser aleshores, tal i com va admetre Guix, que des del DAR es va ordenar acabar primer amb les vacunes per assegurar-se que els animals ja tinguessin almenys la primera dosi per iniciar la campanya d'eradicació de la malaltia. Per altra banda, des de l'Agrupació de Defensa Sanitària es va acceptar que es va "arribar tard" amb la campanya, ja que "va fallar perquè va coincidir en els mesos de vacances, juliol i agost, i no es va posar el fil a l'agulla fins al mes de setembre; potser si el juny ja s'hagués començat a administrar la vacuna això d'ara no passaria".
De totes maneres, la incertesa d'aquest fenomen, si així pot anomenar-se, neguiteja i impacienta al sector perquè tot i el seguit de proves realitzades, a dia d'avui encara no s'ha trobat la relació directa que causa aquest nombre tan elevat de caps de bestiar. "Ni per dates, ni per explotacions, ni per nombre de lots administrats, no s'ha trobat res en comú com a causa directa", va assegurar De Ros, qui moments després sí va reconèixer que l'única cosa en comú és que "tothom ha vacunat de llengua blava, però res més".
La porta, encara oberta
A banda d'això, el president de l'agrupació sanitària va admetre que tot i "no trobar res no vol dir que no hi hagi res" i va afegir que les xifres donades fins al moment "tampoc és que sigui tan greu" partint d'una ?visió global. En aquest sentit, segons De Ros, "és un risc que hem de ?pagar per eradicar la malaltia i són més els beneficis que les conseqüències".
Ell mateix, i en un rampell de ?sinceritat, va explicar que "a tot el que han arribat a veure als laboratori és que amb la vacuna alguns ?animals van cap amunt i d'altres cap avall". Com a tall d'exemple va ?afegir que si un animal tenia cucs als ?budells, aquests s'havien multiplicat a ?partir de la vacuna o que si ?alguna ovella portava dos xais i l'embaràs ja li costava havia acabat avortant. Tot i això, s'assegura tant des del DAR com de l'Agrupació sanitària que els laboratoris no han trobat una ?causa directa, i que es fa difícil arran de l'àmplia i diversa casuística de la simptomatologia del bestiar català.
