´Prefereixo menjar que tenir contracte´

El sindicat UGT alerta que la crisi econòmica és el caldo de cultiu de l'economia submergida, que atrapa sobretot persones immigants. Treballar sense contracte a canvi de pocs diners és una pràctica que, al seu parer, anirà a més en els propers mesos a causa de les dificultats econòmiques. El sindicat assegura que la prioritat d'aquestes persones és solucionar el "seu dia a dia" i "sobreviure", i més quan han deixat de cobrar la prestació de l'atur.

Són treballadors invisibles per a l'Administració, que no deixen cap marca en els registres oficials i perden tots els seus drets laborals. Segons dades publicades en l'Enquesta de Població Activa, un dels millors indicadors del mercat laboral, 330.900 persones van declarar tenir feina a les comarques gironines el juny de 2009. En canvi, el número d'ocupats registrats a la Seguretat Social era de 310.982 persones. Una diferència de 27.618 treballadors que posa de manifest l'existència d'activitats irregulars, tot i que aquesta xifra només és orientativa.
En Kalilu coneix en primera persona els tentacles de l'economia submergida. És un senegalès que va arribar a Girona el 2004. Des de llavors treballa de forma irregular en una granja de la província. Kalilu no és el seu nom real. Aquest home de 30 anys prefereix mantenir l'anonimat perquè té por que el despatxin si denuncia el seu cas. Tot i que lamenta treballar sense contracte, "és millor això que no poder menjar", assegura. En Kalilu, que no té el permís de residència, treballa quasi 10 hores diàries, per les que rep uns 20 euros a canvi. El seu cap li ha assegurat en diverses ocasions que li farà un contracte. "Una promesa que no arriba mai", lamenta el jove, que desitja obtenir els papers de residència per poder formar a Espanya una família amb la seva dona, que viu al Senegal.
El sindicat CCOO alerta que l'economia submergida colpeja sobretot els immigrants com en Kalilu. Quatre de cada 10 nouvinguts que acudeixen a les oficines gironines del Centre d'Informació de Treballadors Estrangers (CITE) estan ocupats de forma irregular. Així ho reflecteixen les últimes dades del CITE, que en els últims sis mesos ha atès 2772 persones a les quatre oficines que el sindicat té repartides a les comarques gironines. Per nacionalitats, predominen els usuaris colombians, seguits pels marroquins i els hondurenys, com en Juan Carlos. Aquest home de 35 anys va arribar a Catalunya el 2007 amb la seva esposa buscant un futur millor per a ells i el seu fill petit, que es va quedar a Hondures amb uns familiars. Dos anys després, les coses no han millorat gaire. No tenen "papers" i sobreviuen amb els diners que guanya la dona treballant sense contracte en els serveis domèstics i cuidant gent gran. "Li paguen el que els sembla. Si es queixa, li diuen que no pot demanar més diners perquè ni tan sols té papers", lamenta en Juan Carlos.
En Juan Carlos és un usuari habitual del Centre d'Acollida i Serveis Socials de Girona, conegut popularment com "La Sopa". Aquí dina gratuïtament i comparteix experiències amb persones que es troben en una situació similar. És el cas d'en Mohammed. Va arribar a l'estat espanyol fa cinc anys amb una maleta plena d'esperança. Ara els seus ulls només reflecteixen desil·lusió. Viu al carrer des de fa un any, està malalt i la seva única propietat, diu, són "els papers que demostren que està al país en situació regular. Els porto sempre a la butxaca". Abans d'emmalaltir, havia treballat al camp, sempre amb contractes irregulars. "Treballava 3 mesos, però en canvi a la nòmina només hi figuraven 10 dies".
Un altre dels usuaris habituals de "la Sopa" és en Volooymyr, un jove rus de 28 anys que va arribar el 2007 a Catalunya. Malgrat que té els papers en regla i experiència com a soldador, no troba feina. En Volooymyr és un dels milers d'immigrants que han patit especialment la frenada del sector de la construcció. Reconeix que sempre que pot fa "feinetes" sense contracte per poder arribar a final de mes i pagar l'habitació que té llogada.
L'ombra allargada de l'economia submergida també ha atrapat l'Abdelah. Ell va ser un dels 108.321 estrangers que l'any 1991 es va beneficiar del procés extraordinari de regularització d'immigrants impulsat pel govern socialista, amb el qual es van legalitzar quasi tots els "sense papers". Durant quasi dues dècades, l'Abdelah s'ha dedicat al camp, sobretot a la recollida de la fruita a Lleida o a Saragossa. Ara no troba feina. L'Abdelah reconeix que no li importaria treballar sense contracte. "Prefereixo menjar que tenir contracte i enviar diners a la meva família, que està al Marroc".
L'economia submergida no només afecta els immigrants. Cada vegada més professionals liberals, com ara pintors, electricistes o fusters s'apunten a aquesta pràctica irregular per obtenir un sobresou.
És el cas d'en Miquel P., de 29 anys, que durant una dècada ha instal·lat centenars de calderes i aparells d'aire acondicionat en els nous blocs de pisos que s'han construït a l'àrea urbana de Girona, i ara se sent una víctima més de la crisi immobiliària: "Treballava per a una gran empresa, però com a autònom. Des de finals de 2007 la feina va baixar, el març de 2008 van deixar de telefonar-me i sé que ja han fet fora més de la meitat dels instal·ladors que tenien en plantilla". Ara sobreviu fent feines per a amics, coneguts i per qualsevol que vegi el seu telèfon als cartellets que ha penjat en faroles, parets i bars de Girona i Salt.
"Quan va començar a baixar la feina, vaig començar a donar veus. Primer feia feines bàsicament de lampisteria bàsica, però ara pinto parets, ajudo a fer mudances i el que faci falta", explica. Assegura que "de moment me'n vaig sortint", però no amaga que la situació no li agrada, perquè no cotitza ni té la seguretat d'uns ingressos fixes.
"És impossible tornar a cotitzar, perquè la gent no vol factures, sinó algú que els faci la feina més barata que l'empresa de torn. Així és impossible que pugui tonar a donar-me d'alta com a treballador autònom", explica.
Sílvia Bonet