el Parc Natural de la Zona volcànica de la Garrotxa ha detectat importants quantitats de meduses d'aigua dolça d'origen asiàtic a basses de la conca del Fluvià a la zona de la Vall del Bas. També hi ha testimonis de la presència d'aquest animal al riu Llierca a l'alçada del pont medieval, al terme de Tortellà. La medusa detectada té el nom tècnic de Craspedacusta sowerbyi. Segons fonts del Parc Natural, la medusa d'aigua dolça s'ha introduït a través dels pòlips adherits a lliris acuàtics d'origen asiàtic. Els pòlips són sistemes animals microscòpics que viuen subjectes a les plantes fins que evolucionen. En aquest cas l'evolució converteix el pòlip en un petita medusa. Algunes fonts també asseguren que la seva dispersió pot haver estat causada per transport fortuït a través d'aus aquàtiques.

L'animal mesura només dos centímetres, és d'un color blanc transparent i s'autoreprodueix. La seva manera d'alimentar-se és idèntica que la medusa marina. És a dir, mata a través de picadures verinoses. En ser més petita que la marina la picadura de la medusa d'aigua dolça és inofensiva per als humans. La medusa d'aigua dolça s'alimenta sobretot de plàncton fluvial i de petits insectes. El Parc Natural ha informat que en un principi no s'ha comprovat si la nova espècie perjudica d'altres animals fluvials autòctons. Fonts del Parc han informat que és una detecció molt recent de la qual encara no s'han fet estudis. Segons les mateixes fonts, això no obstant, la medusa fluvial en èpoques de reproducció arriba a tenyir de rosa les basses de la conca alta del Fluvià. De fet va ser una gran acumulació d'individus la que va permetre detectar-los.

La petita medusa té forma de campana i està dotada amb una quantitat de tentacles que va dels 50 als 500. Alguns dels seus tentacles són llargs i li permeten mantenir la posició a l'aigua, a la vegada que li afavoreix els moviments. Mentrestant els altres són curts i tenen una funció alimentària. Als tentacles petits s'allotgen unes petites cèl·lules en forma d'arpó que es disparen en entrar en contacte amb alguna presa.

L'espècie és originària del riu Iang-Tsé (Xina), on cohabita amb d'altres espècies del mateix gènere.

La medusa fluvial pot aparèixer en una gran varietat d'habitats però prefereix cursos de poca profunditat i d'escassa velocitat i fins i tot basses i estanys. Així el Fluvià, que a les seves parts altes té indrets on passa soterrat i el Llierca, que també presenta intermitències, els són favorables. A més disposen de molts trams d'aigües clares i netes amb una gran activitat animal que són ideals per a la medusa de riu.

Les meduses capturades han estat femelles en la seva totalitat. Perquè es doni el cas que hi hagin mascles i femelles és imprescindible l'existència de pòlips que produeixin meduses d'ambdós sexes. Es pot donar el cas que en un riu hi hagi arribat un individu femella que només hagi deixat animals del mateix sexe, cosa que tot i l'autoreproducció faria que morissin sense descendència. La principal presa de la medusa és el zooplàncton. Es tracta d'una medusa molt depredadora que mostra preferències en l'alimentació. Aquest fet fa que sigui capaç d'influir en la dinàmica del ?zooplàncton.