Cada any arriben milers d'immigrants a les comarques gironines. Tot i que la crisi econòmica ha frenat una mica aquesta tendència, la població estrangera ha modificat -segurament, per sempre- l'estructura demogràfica de les comarques gironines. Però un cop han arribat aquí, què passa amb aquests estrangers? Alguns marxen després d'un temps, ja sigui perquè no han aconseguit trobar feina, perquè les coses no els han anat com esperaven o, senzillament, perquè tenien prevista una estada temporal i aquesta ja es dóna per finalitzada. D'altres, en canvi, es queden, i alguns arriben a obtenir la nacionalitat espanyola. Entre el 2004 i el 2008, 7.310 persones van obtenir la nacionalitat espanyola gràcies al dret de residència, segons una resposta de l'Estat al diputat gironí del PSC Àlex Sáez. Per nacionalitats, els marroquins (2.128) i els gambians (1.014) són els col·lectius que més han aconseguit nacionalitzar-se espanyols, la qual cosa no és estranya, ja que quan es miren les xifres d'immigració també solen tenir les més altes.

Tot i això, els col·lectius més nombrosos varien en funció de la localitat on es tramita la nacionalitat, la qual cosa ens pot donar una idea de la tendència de la zona. A la Bisbal d'Empordà, per exemple, han predominat els marroquins (285), els equatorians (116) i els colombians (43). El col·lectiu gambià, tan present en altres localitats de la província, aquí té un paper més discret.

No és el cas, en canvi, de Blanes, on els gambians ocupen la segona posició (174), per darrere dels marroquins (181) però per davant dels argentins (172) i els colombians (112). A Figueres, la situació està molt més concentrada: els marroquins són els que han aconseguit un major nombre de nacionalitzacions (concretament, 394), mentre que en segon lloc hi ha els colombians, però a molta distància (99), i els argentins (77).

A Girona capital, d'altra banda, el nombre més gran de nacionalitzacions ha estat per a persones procedents del Marroc (724), Gàmbia (463) i l'Argentina (111). En consonància amb la seva població, és la localitat on s'han tramitat un major nombre de nacionalitzacions.

Hi ha, a continuació, les dades d'Olot, on els gambians (285) han aconseguit, sense cap mena de dubte, el major nombre de nacionalitzacions, fins i tot per davant dels marroquins (191). En aquest cas, també destaca la quantitat de permisos aconseguits per persones d'origen indi (25).

Particularitats al Pirineu

A les zones d'alta muntanya, probablement per les seves particularitats geogràfiques, la demografia també és diferent. A Puigcerdà, per exemple, les persones procedents del Marroc i de Gàmbia pràcticament no han tingut pes en les peticions de nacionalitat. En aquesta comarca, els grups més nombrosos han estat els colombians (46), els equatorians (20) i els bolivians (13). Així doncs, en aquest àmbit hi ha un predomini clar dels immigrants procedents d'Amèrica Llatina.

A Ripoll, els marroquins (62) sí que han ocupat la primera posició, com succeeix a tantes altres localitats, però el segon lloc és per als colombians (34) i tot seguit se situen els equatorians (12).

Tornant de nou a la plana, a Sant Feliu de Guíxols cal destacar les peticions realitzades per gent de la República Dominicana (29), que ocupen la quarta posició per darrere de marroquins (219), equatorians (59) i colombians (33). A Santa Coloma de Farnerns, finalment, les dades són molt similars a les de la mitjana: 62 nacionalitzacions de marroquins, 33 de gambians i 25 de colombians.

Cal tenir en compte, però, que totes aquestes dades només fan referència a aquelles persones que han aconseguit la nacionalitat amb una resolució per delegació del Ministeri de Justícia, i no a través d'altres vies d'adquisició de la nacionalitat que són competència dels encarregats dels registres civils.