El Govern no regularà els aspectes de la LEC que el van dividir fins després de les eleccions

NOVA ETAPA EDUCATIVAEL Consell de Govern va obrir ahir una nova etapa de l'ensenyament públic de Catalunya després que els consellers aprovessin el calendari de desplegament de la Llei de Catalunya (LEC). La nova norma començarà a integrar-se a partir del 2010 i es preveu que no finalitzi fins al 2017. Una llei amb canvis en les direccions dels centres, la seva autonomia o el sistema d'admissió dels alumnes

GIRONA | J. SÁEZ/EFE
La Generalitat de Catalunya va aprovar ahir el calendari per aplicar la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) que es desplegarà a partir del 2010 i que finilatizarà el 2017. L'any que ve ja es començaran a aplicar les mesures relatives a l'autonomia dels centres, al reforçament de les direccions dels centres públics i a l'Agència i Prospectiva de l'Educació. No obstant, no serà fins al 2011, és a dir després de les eleccions, quan es regularan temes com el procés d'admissió d'alumnes o les escoles, o l'accés al concert per part dels centres privats. Un aspecte pel qual ICV va decidir votar en contra al "nucli central" davant els seus socis de Govern. La Llei es va aprovar amb un pacte entre PSC i CiU.
La polèmica en el si del tripartit, i que també van generar crítiques de forma unitària per part de tots els sindicats, va néixer en qüestions com la regulació de l'accés als concerts educatius i les seves renovacions. La portaveu del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Dolors Camats, va explicar el seu vot dient que "no és pas una llei de país, ni de consens ni dóna estabilitat" i perquè "la LEC era la primera llei de l'Estat a establir que la separació de nens i nenes és una opció amb dret a concert".
Per a finals del 2011, l'executiu deixa la regulació del procediment d'admissió d'alumnes en els centres públics i concertats, cosa que afecta la població immigrada, que en aquests moments es concentra especialment a l'escola pública. Justament la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (Fapac) manifestava el seu temor perquè el desplegament de la llei no ajornés temes tan importants com el procés d'admissió d'alumnes, que ha d'evitar la concentració d'escolars immigrants en algunes escoles. També queda per a aquell any "la determinació de l'escenari econòmic per a l'actualització gradual dels mòduls dels concerts", mentre que el calendari preveu desenvolupar altres qüestions apuntades a la LEC el 2013 i fins i tot, algunes, el 2016 i el 2017. De fet, per aquest últim any la Generalitat espera haver finalitzat el procés d'adequació del mòdul del concert educatiu i haver definit les condicions de treball del professorat dels centres concertats, en referència als docents d'escoles i instituts públics.
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, va subratllar que el compromís de l'executiu és poder aprovar abans de la tardor vinent, quan es convocaran eleccions autonòmiques, el decret d'autonomia dels centres públics i haver regulat el règim jurídic de les direccions dels centres.
Amb això, la Generalitat aconseguiria tirar endavant en aquesta legislatura dues de les peces clau de la LEC: l'enfortiment de les direccions i la major autonomia dels centres en el terreny organitzatiu, pedagògic i de gestió de recursos humans i materials, una de les mesures que van ser més qüestionades pels sindicats.
Respecte a l'homologació de les retribucions dels professors dels centres concertats i els dels públics, que cobren prop d'un 10% més, el calendari preveu que això passi abans de juliol de 2012. En aquest sentit Maragall va destacar que el calendari aprovat no es tracta "d'un acord de bones intencions, sinó d'un acord de govern", després de subratllar que el desplegament de la LEC suposarà una inversió addicional en educació de mil milions d'euros fins al 2013 i de fins a 1.542 milions el 2017. L'objectiu de reforçar l'autonomia dels centres mereixerà de moment 130 milions, als quals se n'hi sumaran 435 fins al 2013 i 508 fins al 2017 d'ajudes als ajuntaments.