Un centenar de gironins han iniciat en un any tractaments per problemes amb el joc

Comencen a aparèixer nous tipus de ludopaties, però el 95% continuen essent addiccions a màquines escurabutxaques

 
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto

SALT | ROSER REYNER
Les normes han anat restringint la música que poden emetre i el soroll que poden fer les monedes en caure, però les màquines escura-butxaques continuen sent l'entreteniment amb aposta de diners que més persones enganxa. Tant és així que el 95 per cent dels nous pacients que l'any passat van acudir a la unitat de Ludopaties de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), ubicada a l'hospital de Santa Caterina de Salt, ho van fer perquè no trobaven la manera de deixar de posar monedes a aquests artilugis. I no van ser pocs, ja que les persones que van dirigir-se a aquesta unitat el 2008 per començar a tractar-se de la seva ludopatia van ser 109 en total. Una dada que va a l'alça.
"Des que existim, l'any 2002, hem atès 586 nous pacients, 109 dels quals l'any passat", explica la psicòloga Mercè Soms, que és la responsable de la unitat de Ludopaties de l'IAS, l'única de les seves característiques que és pública a les comarques gironines. "La xifra va pujant lleugerament, i segurament en part és perquè la gent està més conscienciada i detecta el problema abans", afegeix Soms.
Ludopatia vol dir adicció als jocs amb aposta de diners, o sigui que inclou les màquines escura-butxaques però també els casinos, els bingos i les apostes per Internet. Totes aquestes altres modalitats, però, són minoritàries, i més tenint en compte que als casinos existeix la possibilitat d'autoprohibir-se l'entrada, que és amb registre de DNI. En canvi, les escurabutxaques segueixen als bars.
L'altra dada rellevant és el perfil dels nous pacients amb ludopaties. Nou de cada deu són homes d'una mitjana de 39 anys, i alguns, només alguns, també tenen problemes amb l'alcohol. N'hi ha molts d'ells estan aparellats, tenen fills i una feina, però s'han enganxat al joc. "Moltes vegades han demanat crèdits per jugar o cobrir deutes, però alhora la feina no se sol veure afectada per la seva addicció. Això sí, quan comencen el tractament, que és psicològic i inclou la teràpia en grup, i en els casos d'addicció a l'aldohol tractament farmacològic, és important que tinguin a prop la família".
Precisament menys suport de la família és el que té una certa proporció de dones que els experts pensen que també pateixen ludopaties però no s'atreveixen a explicar-ho. "I el més important de tot és fer el pas d'explicar-ho", diu Soms, que conclou amb una recomanació: "Ser exludòpta és com ser exfumador, mai et cures però si ho deixes pots fer una vida normal, evitant recaure quan passis mals moments".

COMPARTIR
 
  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
diaridegirona.cat és un producte d'Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per
 


  Avís legal
  
  
Altres mitjans del grup Editorial Prensa Ibérica
Diario de Ibiza  | Diario de Mallorca  | Empordà  | Faro de Vigo  | Información  | La Opinión A Coruña  |  La Opinión de Granada  |  La Opinión de Málaga  | La Opinión de Murcia  | La Opinión de Tenerife  | La Opinión de Zamora  | La Provincia  |  La Nueva España  | Levante-EMV  | Mallorca Zeitung  | Regió 7  | Superdeporte  | The Adelaide Review  | 97.7 La Radio  | Blog Mis-Recetas  | Euroresidentes