R.REYNER | GIRONA
Són dues noies normals de 18 i 19 anys. Germanes, i filles d'una dona que pateix sordesa. A elles els van detectar discapacitats auditives quan eren unes nenes, i sempre han viscut amb això. Prefereixen mantenir-se en l'anonimat, "no perquè tinguem cap problema a dir que tenim una discapacitat, sinó més aviat perquè ens fa por que, si surt la nostra foto al diari, ens tractin de manera diferent quan hem lluitat sempre per ser iguals".
També sempre han volgut ser "persones normals" a la feina, que malgrat que estan estudiant per accedir a un mòdul formatiu de grau superior, els és absolutament necessària perquè estan emancipades, cadascuna pel seu compte. "Al principi entregava el currículum sense dir que no hi sento del tot bé, tenia por que si hi afegia el certificat em descartessin. Vaig treballar de cambrera i ho vaig passar malament perquè de vegades no sentia bé els clients", diu una d'elles. "Jo vaig treballar en una pastisseria i em va passar una mica el mateix", afegeix l'altra.
Finalment, una d'elles va apuntar-se a un dels pocs serveis de cerca de feina específics per a persones amb discapacitat que hi ha a la demarcació, el de l'Ajuntament de Girona, que va contactar amb la fundació Eurofirms. Resultat: la van contractar a l'empresa Bicentury, que aleshores buscava persones amb discapacitat que funcionessin per complir la llei sense perdre productivitat. Ara ja hi treballen totes dues.
