De greuge comparatiu a punt positiu

BUSCO FEINA I TINC UNA DISCAPACITATHi ha molts tipus de discapacitats i cada persona que en pateix és un món, com diverses són les maneres de prendre's la cerca de feina i la vida laboral. Això sí, amb la crisi i amb els lents canvis socials i legislatius es generen tendències. Una d'aquestes és que el certificat que indica que una persona té una minusvalidesa del 33% o més s'està deixant d'amagar per ser una especificitat més.

CASSÀ DE LA SELVA | ROSER REYNER
No és cap secret que en temps de crisi les empreses que es dediquen a la selecció de personal tenen més candidats i menys places per cobrir que mai. D'entre els candidats, alguns són persones amb discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, unes discapacitats que en certs casos no es detecten si el candidat mateix no les revela, i res l'obliga a fer-ho. Fins no fa gaire temps, era ben freqüent que una persona que buscava feina no expliqués que tenia alguna discapacitat per por que això jugués en contra de la seva possible contractació però, amb la crisi i amb la major acceptació social d'aquestes situacions, la cosa va canviant. Així ho expliquen els responsables de l'empresa Eurofirms, que en els últims temps han notat un important increment de la proporció de persones que busquen feina i que amb el currículum aporten el certificat que demostra que tenen un 33% o més de minusvalidesa. Les empreses de més de 50 treballadadors estan obligades des de finals dels noranta a contractar un 2% de personal amb aquest certificat, i costa trobar candidats que el tinguin i que encaixin amb el lloc de treball. Alhora, les administracions i els empresaris van apostant per la igualtat de condicions de les persones amb o sense discapacitats. I amb tot, el certificat d'invalidesa ha passat de ser un greuge comparatiu a una característica que pot ajudar a ser contractat.
"Des de l'últim trimestre de l'any passat han augmentat els candidats amb o sense discapacitats, però el més nou és que moltes persones que ja teníem a la base de dades i que abans no ens ho havien dit, ens han explicat que tenen el certificat del 33% o més d'invalidesa", diu Laia Mercadé, psicòloga de l'empresa, que afegeix que "el certificat avui és una eina més per trobar feina".
Mercadé és una de les responsables d'integrar persones amb discapacitats en el si d'Eurofirms Fundació, un ens creat per l'empresa mateixa i per les entitats gironines Mifas (Minusvàlids Físics Associats) i Fundació Ramon Noguera (dedicada als qui tenen discapacitats físiques). L'objectiu de la fundació és facilitar a aquestes persones trobar una feina, "però el que volem és que siguin tan productives com qualsevol altra a l'empresa on vagin a treballar", explica Miquel Jordà, president de l'ens.
Jordà diferencia així la feina que fa la fundació que presideix de la que fan altres entitats. "Nosaltres considerem iguals les persones amb discapacitat que les que no en tenen, i per tant les tractem com qualsevol altra persona que busca feina, segueixen un procés de selecció exactament igual. Si creiem que efectivament el candidat podrà ser contractat, busquem el lloc de treball amb què pot casar millor, i si veiem que és molt complicat, derivem la persona a un Centre Especial de Treball", subratlla Jordà, que malgrat tot reconeix que, si existeix la fundació, és perquè a l'hora de triar treballadors moltes empreses encara recelen dels qui tenen un certificat d'invalidesa.

La llei hi obliga
Per combatre aquesta tendència, des de finals dels anys noranta existeix una llei estatal, la popular Lismi (llei d'integración social del minusvàlid), que obliga les empreses que superen el mig centenar de treballadors a contractar-ne un 2% amb certificats d'invalidesa. "Cada vegada és més alt el compliment d'aquesta llei", diu Jordà, però afegeix que "sol ser complicat trobar un treballador amb discapacitat que s'adapti a les necessitats de cada empresa concreta", i posa exemples, com ara el d'una càrnia.
Si una empresa no pot contractar aquest percentatge de persones amb discapacitat, hi ha més opcions, "que s'autoritzen de manera molt restringida", remarca Mercadé. La primera alternativa és que contracti serveis a un Centre Especial de Treball, empreses conformades majoritàriament per persones amb discapacitats i impulsades normalment per entitats sense ànim de lucre, per un cost que supera el sou que s'hauria de pagar a un treballador contractat. "Però hi ha empreses que no necessiten serveis per aquest preu tant alt, posem per exemple serveis de neteja", afirma Jordà.
Existeix una última opció, que les administracions continuen autoritzant en comptades situacions, i que consisteix directament a fer donacions a entitats que tractin amb persones amb discapacitat.
Però l'opció majoritària segueix sent la contractació de persones amb alguna discapacitat si es tenen més de 50 treballadors contractats. Hi hagi crisi o no. I en els temps que corren, això ha fet sortir molts certificats d'invalidesa de sota les pedres.