Josep Roca és, com a cap de sala, la cara visible del Celler de Can Roca -a més del sommelier-, on el seu germà Joan està al càrrec de la cuina i en Jordi és el responsable de la carta de postres.

De la cuina casolana a les tres estrelles: un cas extraordinari?

Potser som un cas particular en aquest sentit, perquè sempre hem tingut molt en compte la cuina tradicional catalana. Fa més de vint anys que el Celler està obert, i l'evolució pot semblar brusca però ha sigut molt lenta.

Van trigar set anys a passar d'una a dues estrelles, i exactament set més a aconseguir la tercera. Els agraden les coses exactes?

Ho sembla, no? El que passa és que aquesta gent de la Michelin s'ho pensen molt abans de donar estrelles. Però bé, l'important és que al final arribi. Haurem d'esperar set anys per la quarta estrella (riu).

Em penso que el perill és precisament que l'únic que ja els pot passar és perdre'n una. És una pressió forta.

No, no, de cap manera. Ja fa molt temps que ve gent de l'estranger fins aquí, a menjar a casa nostra. L'autèntica pressió la posa saber que ve gent de molt lluny i que espera alguna cosa de nosaltres. No els podem decebre.

A què atribueixen aquest nou èxit?

Suposo que s'ha premiat l'estil de cuina precisa i també l'actitud positiva cap a la gent.

Quantes d'aquestes tres estrelles pertanyen a la seva mare?

Totes. A la mare i al pare els corresponen la totalitat d'aquestes estrelles. Al final, si els tres germans estem aquí és gràcies a ells. Les tres estrelles Michelin no són d'un o altres, són les estrelles de Can Roca.

Què queda d'aquells tres vailets que anaven a xafardejar quan la mare cuinava?

Queda molt, no en va encara cada dia pugem a cuinar a casa de la mare [es refereix al restaurant Can Roca ], és una tradició que no hem volgut perdre mai. Tenim el costum diari de, cap a dos quarts d'una, pujar tots a dinar.

Es mantenen nens, vaja.

Encara entrem a la cuina, i aquella inquietud infantil de xafardejar i descobrir el que fa la mare mai no l'hem perdut. I es tracta de no perdre-la mai, d'estar sempre desperts.

Havent arribat a la tercera estrella, ara toca apujar preus?

No, de cap manera. Les estrelles són un reconeixement a la feina que hem fet fins ara i fins ara fèiem la feina que fèiem, amb els preus que teníem. Si els preus s'apugen un dia serà perquè els productes ens costaran més, però ara per haver aconseguit una estrella més no, i tant que no.

Que significa quant?

Bé, el menú degustació que oferim costa 110 euros, i menjant a la carta pot sortir un àpat per entre 100 i 150 euros.