Girona ja forma part des de ahir de manera oficial del centre de la galàxia gastronòmica mundial, dos dels restaurants més influents del mon són aquí. Del Bulli, ja no tenim la capacitat per lloar res que no hagi dit a la premsa en l'idioma que sigui; de l'altre jo diria que són les estrelles de la societat civil de Girona, i vinculades a dos barris d'un model de ciutat dels anys seixanta, humils, treballadors, un el que els va veure néixer, antigament Germans Sàbat, ara Taialà que, sota el davantal de la seva mare la Montse, amb aromes de rostit, de canelons, i escudella els tres germans Roca varen anar fent les seves primeres passes, mentre el pare, en Josep els vigilava assentats damunt la vella barra de Can Roca, i l'altre, el barri de Sant Narcís on l'antiga escola d'Hostaleria, estaria orgullosa de veure els seus alumnes al més alt de tot, són les estrelles de gent que estima con ningú la seva ciutat, gent senzilla i treballadora que mai té un no per actes culturals i promocionals de Girona, també són la dels seus treballadors fidels des de fa molts anys, com són a sala l'Eric i en Quim. Que cap institució ni polític vulgui sortir a la foto, ells no hi tenen res a veure en tot això, és hora que comencin a pensar que el model turístic de la nostra província no passa sols pel sol, la platja i la neu, hi ha una Girona, que es el melic mundial de la gastronomia, de les estrelles, 14 establiments, quasi el 50% de Catalunya, la dels col·lectius gastronòmics, que fa anys que funcionen, abans-d'ahir sense anar més lluny vàrem celebrar els 25 de la cuina volcànica, altres com la cuina del vent, Girona Bons fogons, i molts més, una Girona dels productors que intenten recuperar allò tan nostre, i que mereixen que siguem un referent cultural i turístic mundial, per les seves riqueses naturals i sobretot gastronòmiques, però lamentablement veient el ?mediocre perfil de la gent que dirigeix les nostres institucions turístiques ens dóna la sensació que perdérem un oportunitat única i com sempre passa amb la llei de Murphy, la torrada acaba caient sempre a terra pel ?costat de la mantega.... quina llàstima!