GIRONA | JOFRE SÁEZ
La Laura López és professora de Català i aquest és el sisè any que treballa com a docent en qualitat d'interina o substituta pel Departament d'Educació. És de Porqueres i té dos fills de tres i sis anys. Aquest any, però, no els pot fer el petó de bona nit. Ni podrà compartir somnis amb el seu marit. Almenys de dilluns a divendres. El nou sistema telemàtic de nomenaments li va adjudicar una plaça com a substituta a l'Institut Pere Borrell de Puigcerdà.
El seu cas no és excepcional. En aquest institut el 40% del claustre arriba nou cada any. "Se'm va caure el món a sobre, vaig plorar molt i el meu cervell anava a mil per hora intentant assimilar la notícia i buscant solucions", recorda.
La Cristina Geremias és professora de dibuix i és companya de la Laura. Ella també es troba en una situació similar amb dos fills de vuit i tretze anys però amb una substitució de dos anys. "Tenia dues opcions o renunciar a deu anys de voltar per aconseguir tenir un número baix a la borsa o accpetar i marxar a viure a Puigcerdà", apunta. Ambdues se senten dolgudes pel tracte rebut per part de l'administració. "És molt greu que un Govern que té una llei de conciliació de vida personal, familiar i laboral t'obligui a agafar una feina que no et dóna més opció que deixar la teva família" o "només som un número i no hi ha cap tracte personal" són només algunes de les crítiques d'aquestes dues mares i professores.
La Maria Nicolau i la Sílvia Cortijo són de Girona i Amer respectivament i també fa cinc anys que treballen sense destinació definitiva. Com la resta de companyes ha hagut de desfer una vida. Deixar la carrera d'infermeria o un màster que potser no podrà recuperar després d'haver cursat un any. A totes se'ls va passar pel cap demanar la baixa però cap ho va fer. Tot i així afirmen conèixer algun cas.
No obstant això, tot i el trasbals que els va suposar la notícia, totes coincideixen a destacar la comprensió i solidaritat dels companys i, fins i tot, dels alumnes.
Puigcerdà, però, pot sortir car. A la hipoteca i la despesa de quilometratge han hagut de sumar el cost d'un lloguer per viure entre setmana a Puigcerdà. "Resulta que acabo pagant de la meva butxaca el fet de treballar a Puigcerdà", comenten. La soledat dels vespres, però, és la factura més cara que han de pagar.
