Eduard Rojo Torrecilla ocupa des de 2008 la càtedra Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat Autònoma de Barcelona, després d'haver estat a Girona 14 anys. Coneix el Pacte de Toledo i els sistemes de protecció social europeus i en defensa l'enfortiment.

El retard en l'edat de jubilació és una retallada dels drets laborals?

Aquesta és la pregunta que em feia jo. Crec que ni jurídicament, ni tècnicament ho és. Cal aclarir que el que hi ha ara és un document de treball per debatre i negociar. Al final potser l'edat no serà el debat. Tot i això, haurem de veure com s'acaba d'executar però no es pot entender com una retallada legislativa.

Els sindicats, i alguns partits de l'oposició, plantegen que seria prioritari retallar les prejubilacions abans d'allargar l'edat laboral.

Això és el peix que es mossega la cua. Ara hi ha gent de 52, 53 o 54 anys que estan jubilats perquè ho han pactat amb les empreses, amb el vistiplau dels sindicats, normalment quan necessiten fer reduccions de plantilla. Però hem d'entendre que les prejubilacions no són bones per a la cohesió social. Hi ha massa persones amb 50 anys, amb edat de treballar que estan fora del mercat de treball. Això suposa una pressió molt elevada per al sistema públic de protecció perquè assumim la despesa. Per això, el debat sobre la proposta no pot ser només l'edat, sinó un debat més ampli per enfortir el sistema de protecció social.

Però tampoc és el mateix tenir un paleta treballant fins als 67 anys que tenir-hi un metge o un advocat.

No i això em sembla que ho recull la proposta del Govern, per exemple per al sector de la construcció. Crec que és una idea interessant que, per exemple, s'estableixin sistema de correcció per evitar que en determinades feines més pesades hi hagi un altre tipus d'adaptació. En el seu conjunt aquestes correccions i el fet que l'aplicació es faci de manera gradual fan que el projecte sigui coherent. Enllaça amb una millora de l'expectativa de vida, que ha canviat molt.

També s'apunta que l'ampliació de l'edat fins als 67 anys frenarà la incorporació dels joves a la població activa i al mercat del treball.

Són dos debats diferents. L'entrada dels joves és un tema més de la política d'ocupació i de la creació de llocs de treball, mentre que l'edat de jubilació és un tema del sistema de protecció social. Fa uns anys, abans de la crisi, no es plantejava el debat de si un plegava de seguida un jove el reempelçava, perquè tothom sap que no és així. I la prova són les prejubilacions: quan es prejubila algú no es posa de seguida un jove en el seu lloc, si no que moltes vegades es retallen llocs de treball.

Parlava vostè de l'esperança de vida. Aquest és un argument clau al qual també s'han acollit altres països europeus.

Sí, altres països europeus ja ho han fet perquè al final es tracta d'obrir un debat en profunditat sobre la viabilitat del sistema de protecció pública. El debat s'ha de plantejar.

Se n'ha parlat des de fa molts anys, de la viabilitat. Realment està tan en risc la Seguretat Social a Espanya?

A veure, jo no estic d'acord amb els estudis o els informes que diuen "el sistema s'acabarà el 2022" o amb qualsevol dels que hi posen una data. Sé que tots els governs fan el seus estudis. I les previsions es fan a 30 o 35 anys vista. Ara ?mateix hi ha superàvit i això que estem assumint les prejubilacions de les grans empreses.

Mantenir el sistema passa només per allargar la jubilació?

S'ha parlat menys d'altres ?propostes, com reformar les ?pensions de viduïtat. També serveixen per reforçar el sistema. Hem de fer una reflexió conjunta, llarga, i ?profunda i debatre els diferents ?projectes sempre des del punt de vista d'enfortir la seguretat social.