un acte solemne Nombroses personalitats del món de la política i la cultura van assistir a l'acte d'ahirL'hispanista Sir John Elliot va ser l'encarregat de pronunciar la conferència inaugural que va donar inici a l'Any Vicens Vives.El conseller del PTOP Joaquim Nadal saluda la vídua de l'historiador. La ministra de Cultura, en primer terme, al costat de Jordi Pujol i Pasqual Maragall.

L'historiador John Elliott va reivindicar ahir, en un discurs al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, l'actitud sempre crítica i la disposició a qüestionar com el valor més perenne que ens ha llegat Jaume Vicens Vives, en un acte que va tenir entre els participants la ministra de Cultura, Ángeles González Sinde; el president de la Generalitat, José Montilla i el vicepresident, Josep Lluís Carod-Rovira. Entre el públic hi havia els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall; l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans; el conseller Joaquim Nadal; l'alcalde de Baeza (on l'historiador es va exiliar), Leocadio Marín; i nombroses autoritats del món universitari. Entre els familiars de l'homenatjat hi havia la seva vídua i presidenta de l'editorial Vicens Vives, Roser Rahola, i els seus fills.

John Elliott va afirmar que tots els pobles recerquen la seva història nacional, però les pròpies històries nacionals poden resultar contraproduents per avançar si queden fixades en el temps. En aquest sentit, i bevent de la font de Jaume Vicens Vives, a qui va reconèixer com un mestre, va dir que tots els historiadors tenen l'obligació de fer una revisió crítica. "Vicens es proposava precisament això", va concloure.

El Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials 1996, considerat l'especialista més destacat en el segle XVII, va pronunciar la conferència Jaume Vicens Vives: ahir i avui en la qual va recordar que Vicens Vives primer havia fet els seus estudis centrant-se en el segle XV, i després va ampliar la gamma dels seus interessos. A més, segons va afirmar Elliot, aquest va contribuir a introduir la història econòmica d'Espanya, perquè "no tenia por d'experimentar amb nous mètodes, s'abocava en tot amb una energia extraordinària".

Amb un català perfecte (però, segons va confessar, menys fluid que fa 50 anys), Elliot va assegurar que fins que no va venir a Catalunya no va saber el que era "viure sota una tirania", cosa que va titllar de "situació angoixant". Segons va recordar De Riquer, en una carta escrita a Lió 12 dies abans de la seva mort, Vives li recordava a Elliot els profunds llaços que l'unien amb els historiadors catalans i el tractava, afectuosament, de "germà".

De la política i de la cultura

El president de la Generalitat, José Montilla, va assegurar durant l'acte que en política "amb ressentiment i desconfiança no es construeix res" i que, "sobretot avui" (per ahir), és important fixar-se en l'aposta que feia l'historiador Jaume Vicens Vives: "Consens i unió de Catalunya endins; diàleg i implicació de Catalunya cap a fora". L'historiador promulgava un "catalanisme de consens" amb el qual "defensava el judici i el compromís" i, per contra, "rebutjava la improvisació i l'arravatament". De la seva tasca, Montilla va destacar la perdurabilitat de projectes com el Cercle d'Economia i l'editorial Vicens Vives.

La ministra de Cultura, Ángeles González Sinde, va assegurar que homenatjant aquest historiador "es fa honor" a la història espanyola "amb minúscules i amb majúscules" i que de l'època es va aprendre que "en tots els espais de la lluita" entre els quals pretenen el poder i els que anhelen la llibertat "hi ha desigualtat en el primer repartiment de forces". "Gràcies a Vicens Vives vam aprendre i vam créixer", va reblar. A l'acte solemne hi van intervenir també l'organitzador de l'any Vicens Vives, Borja de Riquer; el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, i el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, que va assegurar que l'homenatjat va ser "un renovador de la historiografia" contemporània i va aconseguir "divulgar la història del país en totes les classes socials". De Riquer va relatar els actes d'aquest any Vicens Vives, com la publicació d'una selecció de la seva obra dispersa i de l'àlbum Jaume Vicens Vives: 1910-1960. També va explicar que l'exposició Jaume Vicens i Vives i la nova història, que es pot veure des d'avui al Museu d'Història de Catalunya, s'estarà a Barcelona fins al 21 de març i després viatjarà a Girona, Toledo, Baeza, Sevilla, Saragossa, Madrid, València i Pamplona.