malgrat que en els darrers dies Salt ha vist com afloraven les tensions entre els seus veïns, en realitat, el municipi compta amb un ric teixit associatiu que reclama diàleg després dels conflictes viscuts. En la majoria de casos, els fets d'aquesta setmana no els han vingut de nou -"es podia preveure que podia acabar malament", considera en Ferran Burch, president dels Diables d'en Pere Botero-, però pràcticament tots coincideixen a assenyalar que la recepta per apaigavar els ànims consisteix a propiciar el diàleg entre ambdues parts i recordar que el problema no és de la immigració, sinó que la situació social i econòmica juga un paper important.
Per una banda, les entitats culturals com els Diables o els Marrecs destaquen la seva tasca a favor de la integració dels nouvinguts en la cultura i la societat catalanes. "Nosaltres tenim una comissió de benvinguda per integrar tota la gent arribada de fora", explica Rosa Pérez, presidenta dels Marrecs de Salt, "però la veritat és que ens vénen de forma molt irregular: ara una temporada, ara marxen, ara desapareixen...". En tot cas, indica, durant les èpoques que formen part de la colla tenen l'oportunitat no només de pujar als castells, sinó de practicar en activitats com calçotades, tallers o esports d'aventura que faciliten que es puguin integrar en la societat catalana. Pérez, tot i això, no amaga que hi ha un problema. Malgrat que ella no viu a Salt, hi va sovint pels assajos i ha comprovat com "els veïns de tota la vida han notat un canvi molt gros". "Tot això s'ha escapat una mica de les mans, hi ha un volum d'immigració molt gran al qual s'ha d'afegir la problemàtica social i econòmica", reflexiona.
El responsable dels Diables, Ferran Burch, considera que la tasca de les entitats consisteix a integrar i "no criminalitzar, treballar des de la base, fent una política de poble, de treball diari, posant l'èmfasi en els temes socials i culturals". I és que, a parer seu, fan falta "veus més asserenades" que contribueixin a la cohesió del poble i que no discriminin a ningú en funció del seu origen: "La persona que val, val, i al que delinqueixi, sigui d'on sigui, s'ha de fer que respecti les lleis", indica. I considera que les entitats, tant les formades per població autòctona com les creades pels immigrats, han de fer "un pas més" per estrènyer els llaços de col·laboració. Sigui com sigui, Burch assegura que "la immigració no és culpable, sinó que el problema és de caràcter econòmic i social".
Les entitats de suport als immigrats comparteixen la visió de Burch. La presidenta de Càritas a Salt, Montse Manén, considera que els fets d'aquesta setmana "han estat molt tristos", i lamenta que eclipsin la bona tasca que estan fent les entitats del poble. Per a ella, el que cal és "treballar per la convivència", és a dir, "que la gent sigui capaç d'entendre's i parlar, posar els problemes sobre la taula i treballar conjuntament". I, en tot cas, quan hi hagi elements que distorsionin la convivència, "mai s'ha de relacionar amb uns col·lectius determinats, perquè gent amb comportaments irregulars se'n troben a tot arreu".
Per Enric Planas, de l'Associació Conviure, la solució "és complicada". Planas està preocupat per la manca de seguretat al municipi i per la impotència que sent en veure que, quan algú comet un delicte, surt al carrer al cap de poc temps. "No hi ha crims ni violacions cada dia", explica, "però sí robatoris: entren als comerços, les cases, els bars, locals, aparcaments...". Però no ho atribueix tot a la immigració. "El problema és la gent que s'ha quedat sense feina, que no té diners, que no té cap mena de subvenció... com han de viure? Suposo que aquí es crea la delinqüència", reflexiona.
