LLUÍS BATLLE I GARGALLO
L'anàlisi de les informacions de premsa de les últimes grans fallades de subministrament elèctric, la de la Cerdanya de fa anys, la de Barcelona del 2007 i la d'ara a mitja província de Girona, aconsellen fer una mica de resum d'alguns dels fets que existeixen. Espero que, a conseqüència d'això, algun dels polítics que diuen que estan al nostre servei promoguin les modificacions legals necessàries. I que, abans de manifestar-se, alguns defensors del medi ambient s'informin de les realitats reals més adequadament.
En aquests desgavells hi ha, i mentre no es canviï continuarà havent-hi, cinc fets importants:
1.-L'electricitat que paga l'usuari està per sota dels costos de producció mitjans. Cal dir que els costos són molt variables segons l'origen de l'electricitat i que, per tant, és molt difícil arribar a un acord sobre quin és el cost sobre el qual calcular les tarifes. Com és inevitable, la diferència entre el que es paga i el que costa se subvenciona per part de l'Estat. Això vol dir un regateig constant entre elèctriques i Govern. En aquest regateig hi té molt a veure la mena de central que té cada una de les companyies.
No amago que aquest regateig inclou també el benefici de les elèctriques, cosa bastant normal. El que no és lògic és que el benefici surti d'un regateig. Però, mentre no pugi la tarifa, no veig la manera de treure'l.
2.- Una llei electoral que impedeix als electors escollir les persones de la seva confiança i que obliga a triar entre llistes escollides per les cúpules dels partits, fa que aquestes cúpules imposin al diputats, consellers i regidors, la determinació que han adoptat, prohibint i multant la disconformitat. Això fa que les decisions sobre les infrastructures siguin les que aconsellen els directors de imatge electoral. És molt dubtós que els consells dels directors d'imatge electoral coincideixin amb els dels electors, sobretot en qüestions tècniques que ignoren molts dels uns i dels altres.
La conseqüència d'això és que quan els serveis tècnics d'un govern o d'una companyia veuen que s'hauria de començar a projectar i construir una nova infrastructura, un dels primers passos que cal fer és demanar les autoritzacions dels ajuntaments i dels governs. Llavors s'entrebanquen amb l'interès electoral. "No serà per tant!", "home, mireu-vos-ho una mica", "és mal moment per a expropiacions", "els ocells estan covant dalt de les línies i no es poden netejar els aïlladors", etc. El resultat és un pacte tàcit entre polítics i elèctriques, uns i altres s'aguanten i van tirant com poden però, de tant en tant, la cosa explota. He d'aclarir que ara les torres haurien caigut igual, però tinc la impressió que sense llistes tancades ni disciplina de vot, hauríem tingut més línies i més capaces, i els mals haurien estat molt més petits i, sobretot, molt més curts.
3.- El fet que el Govern hagi decidit subvencionar l'energia elèctrica en lloc de fer que cadascú pagui la que gasta, és a dir, les relacions entre Govern i companyies, no té res a veure amb el fet que les elèctriques s'escapoleixin de deixar de cobrar el servei que no donen i de pagar els perjudicis que la falta de subministrament ha causat als seus clients, és a dir, les relacions entre elèctriques i clients. El govern hauria de vetllar per a que aquestes relacions fossin el més equitatives possible. Ja sé que, en el cas de Barcelona, es van oferir a pagar els queviures dels quals es tenia el tiquet i que algun client gros haurà aconseguit una indemnització apreciable. Però, quan s'ha d'indemnitzar milers de ciutadans, les indemnitzacions haurien de ser molt més àgils. Haurien de ser automàtiques.
4.- M'ha sobtat descobrir que el reglament estatal de les línies d'alta tensió no obliga a considerar el pes del gel sobre els cables per a terrenys per sota els 500 metres d'altitud. És un punt que porta 60 anys sense donar problemes, però és evident que a partir d'ara cal estudiar la seva reforma. Estic segur que a Astúries o Cantàbria, les elèctriques ho van detectar abans i el van reformar pel seu compte. Caldria ara reformar-lo per llei a tot l'Estat.
5.- No fa falta un control excessiu de l'Administració sobre l'estat de les instal·lacions elèctriques privades. L'Administració ha de controlar el servei, no els mitjans. Instaurar un control sobre el càlcul, la conservació, l'estat de les instal·lacions, etc. que acabaria fet per empreses contractades, seria excessivament car i d'una eficàcia molt dubtosa. Tan dubtosa com l'eficàcia d'unes multes. És molt més eficaç basar-se en un resultat públic i evident: un descompte de tant per hora de subministrament elèctric no donat, aplicat automàticament a la factura. I les companyies que inverteixin i conservin com vulguin. Això és molt més eficaç i barat que un exèrcit d'inspectors remenant per dins de les companyies.
Un cop explicats els cinc fets que em semblen més cocausants del desgavell, he de remarcar que he volgut fer-ho objectivament. Els governs, els polítics i les elèctriques són el que són: tan bons o dolents com els homes que les formen, a l'igual que el botiguer del costat de casa. El que cal per a millorar és canviar les regles, de manera que els governants, directius i botiguers trobin menys oportunitats d'actuar de manera menys bona i els hi resulti més difícil donar un mal servei.
Deixo en mans dels tècnics del govern trobar una tarifa més adequada als interessos dels ciutadans; en l'instant actual no m'atreveixo a proposar que desapareguin les subvencions i pugi el preu de l'electricitat. Encara que tingui conseqüències tècniques, és una qüestió política del tot.
Renuncio també a demanar que els partits polítics suprimeixen les llistes tancades i la disciplina de vot.
Però crec que hi ha dues coses factibles. La primera és modificar les tarifes de l'electricitat en el sentit que hi aparegui una indemnització automàtica quan no hi ha subministrament elèctric. I aquesta indemnització s'hauria de produir per dos motius. El primer, perquè deixa de tenir sentit cobrar pel terme de potència. El terme de potència és una part fixa que intenta remunerar les despeses que té la companyia per fer possible que l'electricitat pugui arribar a l'abonat. Es obvi que si l'abonat es queda sense aquesta possibilitat, no és correcte cobrar-lo. Això, fins i tot en cas de força major.
El segon concepte d'indemnització és el derivat dels perjudicis que la falta d'electricitat produeix en els abonats. Uns perjudicis es poden valorar en euros (els queviures fets malbé) i altres no (les molèsties de no tenir calefacció). Igual que passa amb els equipatges, com a mínim, es podria establir un tant per cent del consum realitzat en els últims mesos. Encara que no siguin equitatives del tot, quan les indemnitzacions s'han de fer a molts milers de persones, cal fer-les automàticament a la factura.
I una nota final. Sempre hi ha la possibilitat d'una causa excepcional, que eximeix de culpa a la companyia. Seria bo que en aquests casos, la legislació no afavorís la companyia i fes recaure tots els perjudicis sobre l'abonat. Crec que en aquests casos de causa excepcional, la legislació hauria de repartir els perjudicis entre les dues parts i una manera seria mantenir la indemnització, però reduint-la a la meitat. L'excepcionalitat recauria sobre l'abonat, però també sobre la companyia. Actualment, tota cau sobre l'abonat.
Mentre no hi hagi una indemnització calculada automàticament a la factura sobre les dades del contracte de subministrament, és evident que el Govern es desentén olímpicament dels mals fets al ciutadà, sia per negligència de les elèctriques o per força major.
Em sembla que si el Govern es considera autoritzat moralment a fer-nos pagar un tant sobre els cassets o CD per a que es reparteixi després als artistes sense cap relació objectiva de causa a efecte, molt més just resulta un càlcul automàtic dels perjudicis fets per una companyia elèctrica a un abonat.
Acabo, doncs, demanant a aquests polítics i partits que diuen que estan al servei del ciutadà, que vulguin promoure les modificacions legals necessàries per a que:
-s'estudiï si cal modificar les normes de càlcul del pes del gel dipositat sobre els cables, en el reglament de condiciones tècniques y de seguretat a les línies d'alta tensió, i
-s'estableixi un càlcul automàtic de les indemnitzacions dels perjudicis produïts per falta de subministrament elèctric, sia per causa imputable a la companyia o per força major.
IMPRIMIR PÀGINA »
REDUIR TEXT »
