«¡Siéntense! Sit down!». Així va començar mossèn Antoni Viñas, o com ell diu «Antoni a seques, com m´agrada que em diguin», el seu discurs de comiat com a rector de la parròquia de Sant Miquel de Fluvià. Ahir va parlar en tres idiomes, català, castellà i anglès en unes paraules dirigides als fidels però també més enllà de les parets de la vella església per arribar als racons on va exercir com a missioner.

Un comiat que va començar amb la introducció de la història d´un nen colombià resident en un barri marginal que «em va donar una lliçó de teologia», va començar Viñas. «Li vaig preguntar: ¿por qué te ha creado Dios? I ell em va respondre: porque me ha amado». Tot seguit va emfatitzar en un correcte anglès: «You´re welcome in my house, you´re my sisters and brothers. And my mother and father. This is my house and now it´s your´s. Girona is the best of the world. I love you! [Sou benvinguts a casa meva, sou els meus germans i germanes, els meus pares i mares. Aquesta és casa meva i ara és la vostra. Girona és el millor del món. Us estimo!]».

Paraules que van travessar les parets però que van tenir sentit per a una altra persona ja que «cada dia hi ha més violència», va dir. «Una dona del poble té por de sortir al carrer perquè té un fill deficient. Té por dels insults i de les paraules. Però, Núria! Surt a fora, no tinguis por! Et necessitem!», va cridar.

Viñas va voler acabar amb unes paraules del «que volia fer i no em van deixar fer», va dir. El sacerdot va esgrimir els detalls evangèlics de la crucifixió de Crist per explicar el sofriment humà, personal o no, que pateix el món.

«Pare, perdona´ls perquè no saben el que es fan», va dir en referència a les paraules de Jesucrist a la creu. Va seguir amb les paraules al lladre crucificat al costat de Jesús: «Avui seràs amb mi al paradís» i l´episodi de l´entrega de Maria com a «mare» a l´apòstol Joan. «Ella és l´esperança de tots nosaltres», va dir.

Viñas no va negar que en els darrers dies «he tingut una sensació d´abandonament, m´he sentit com un cuc. Però mai he estat tan feliç com aquests dies i m´he acollit a Crist més que mai». Per això, en referència a l´Evangeli va dir: «Tot s´ha acomplert, pare. A les teves mans encomano el meu esperit. I expirà». I després d´esquinçar-se els vels del temple el Centurió va dir: «Realment aquest era fill de Déu».

Viñas va arrencar aplaudiments després del discurs i de tocar amb flauta una cançó de bressol que va donar lloc a paraules de comiat dels feligresos al ja exrector.