El finançament ha estat la gran assignatura pendent des de la recuperació dels ajuntaments democràtics, l'any 1979. Els consistoris s'han queixat, en reiterades ocasions, que els seus pressupostos són insuficients per fer front a la gran quantitat de competències que han anat assumint en els darrers anys, i ara, la nova mesura feta pública ahir no ha fet més que complicar-los les coses. A molts ajuntaments gironins la normativa els va agafar amb el pas canviat, ja que el segon dilluns de Pasqua és festiu a molts municipis, i alguns, com Llagostera, es troben en plena festa major. Però tots els consultats per Diari de Girona, sense excepció, consideren que la mesura és "desproporcionada" i massa genèrica. En molts casos, els consistoris recorden que han "fet els deures", és a dir, que han procurat congelar sous als càrrecs electes i rebixar el deute, i per tant consideren que s'hauria de penalitzar només els consistoris que tenen un deute més gran del que poden assumir. En total, els ajuntaments gironins deuen 582 milions d'euros a bancs i caixes.

La mesura, publicada ahir al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), comença a ser efectiva a partir d'avui, però com que ens trobem al mes de maig hi ha molts consistoris que enguany ja han tramitat els seus crèdits, de manera que les veritables conseqüències es deixaran notar durant el 2011 (any en el qual, per més inri, se celebraran eleccions municipals). Això sí, de moment ja han saltat totes les veus d'alerta. La majoria d'alcaldes gironins són conscients que calia prendre mesures i estrènyer-se el cinturó, però lamenten que, un cop més, els hagi tocat el rebre a ells i que, a més, la mesura s'apliqui a tothom per igual, sense tenir en compte quin és l'estat de les finances de cada consistori. Malgrat les dificultats de l'actual situació econòmica, hi ha ajuntaments que s'han ajustat el cinturó al llarg dels darrers mesos i per tant no estan d'acord en haver d'adaptar-se a unes mesures que, segons afirmen, els poden perjudicar a l'hora de tirar endavant alguns projectes. Per exemple, la presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Consol Cantenys, explica que s'haurà de veure com afectarà la retallada a les obres previstes l'abocador comarcal, on s'ha de fer un nou centre de tractament de residus que, en teoria, havia d'estar finançat a mitges per l'Agència Catalana de Residus i per un crèdit. Però no és l'única. Hi ha altres consistoris que també tenien previst finançar les seves obres amb crèdits a llarg termini i ara no ho podran fer, per tant adverteixen que deixaran de ser generadors de riquesa.

Els ajuntaments més crítics afegeixen, també, que aquesta nova mesura no "casa" amb les darreres iniciatives impulsades per Zapatero. No entenen per què primer es van fer el Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL), perquè es tiressin endavant més inversions, i ara se'ls limita l'endeutament a llarg termini, cosa que, segons alerten, pot posar en perill alguns inversions. Uns quants alcaldes, a més, es queixen perquè opinen que l'anunci i la posada en vigor han estat massa precipitats, ja que no han tingut temps per adaptar-s'hi. Per això, ahir hi va haver ajuntaments, com ara el de Girona i el de Platja d'Aro, que van convocar plens extraordiaris per poder avalar crèdits per aquest any i poder avançar-se a la normativa abans que aquesta entri en vigor.

El diputat gironí del PSC Juli Fernández, que al Congrés treballa en els temes d'Economia i Hisenda, explica que, malgrat que alguns consistoris s'administren de forma correcta, "hi ha un excés generalitzat d'endeutament", i per això veu necessària la mesura. Lamenta que potser paguin justos per pecadors, però adverteix que seria extremadament complicat fet una normativa amb nombroses excepcions. Per això, recorda als consistoris que "no és que no puguin fer més endeutament, sinó que de manera transitòria l'hauran de realitzar només a curt termini". Segons Fernández, la iniciativa també busca que l'estalvi que suposarà la retallada de personal es destini a amortitzar el deute o a fer inversions, no a més despesa corrent. "El context econòmic requereix molt rigor. Es continuarà fent inversió, però s'haurà de gestionar amb el mateix rigor que el govern central", diu.