La vaga de funcionaris contra les mesures anticrisi del Govern va afectar de manera desigual l'educació, la sanitat i la justícia, però no va alterar substancialment la vida dels ciutadans a Girona i Catalunya on Generalitat i sindicats van donar xifres de seguiment radicalment oposades. Pel Govern, només l'11,3% dels treballadors públics gironins va seguir l'aturada, mentre que els sindicats van elevar el seguiment al 75%.

La sensació de normalitat a les oficines de l'Ajuntament de Girona, la Diputació o la Delegació de la Generalitat era ahir pràcticament absoluta. Tot i no secundar la vaga, molts treballadors admetien estar d'acord amb els motius de la convocatòria. No obstant, van optar per seguir treballant per evitar la pèrdua econòmica que suposava seguir la vaga.

La major part de vaguistes gironins es va concentrar en centres sanitaris i educatius, tot i que amb uns percentatges de segiment força baixos. Segons els sindicats, a les escoles van secundar la vaga entre el 50% i el 60% del personal, metnre que en els centres sanitaris va arribar a un 52%. Divesos treballadors d'ambdós sectors que van participar en la vaga de Girona, van confirmar que en els seus centres de treball el percentatge de vaguistes no superava el 20% o el 25%.

La vaga va tenir un seguiment més aviat discret a la majoria de les administracions gironines, amb les notables excepcions de Lloret de Mar i Blanes, on el 80% i el 70% dels treballadors, respectivament, la van secundar. En canvi, al Consell Comarcal de la Selva, cap treballador va fer vaga, mentre que a l'Ajuntament de Santa Comoma el seguiment va ser del 20%.

En molts ajuntaments, com el de Palafrugell o el de Calonge, els treballadors no van fer vaga, però van concentrar-se a les 12 del migdia per llegir un manifest de ?desaprovació. En els consistoris i consells comarcals on sí que es va decidir fer vaga, el seu seguiment va rondar al voltant del 20%, mentre que a la Diputació de Girona van fer vaga el 6% dels empleats, és a dir, 15 persones.

L'Ajuntament de Girona no va voler facilitar ahir les xifres de seguiment de la vaga, al considerar que són complicades de comptabilitzar. Per això, s'esperarà a avui a fer públics els números definitius. No obstant, treballadors del consistori admetien que eren pocs els companys que havien decidti fer vaga.

L'Ajuntament de Figueres, en canvi, sí que va donar les seves xifres: un 24% dels seus treballadors van secundar l'aturada. A Roses, la xifra de seguiment es va situar en un 8,73% (de 252 treballadors que té el consistori, 22 no van ocupar el seu lloc de feina), mentre que al Consell Comarcal de l'Alt Empordà els vaguistes van suposar un 10,34% de la plantilla (dels 116 treballadors, 12 van fer vaga).

Al Baix Empordà, el seguiment va ser molt més discret. Ni Palafrugell, ni Sant Feliu de Guíxols ni Calonge van fer vaga, tot i que a Palafrugell i Calonge es van fer aturades a les 12 del migdia per a llegir un manifest de rebuig a les retallades del govern. Al Consell Comarcal, el seguiment de la vaga va situar-se en un 16%.

Al Gironès, cal destacar que a Salt va haver-hi un 18,25% de funcionaris que van decidir no anar a la feina, mentre que el Consell Comarcal del Gironès no va seguir la vaga (només ho van fer els treballadors dels serveis socials).

Al Consell Comarcal del Pla de l'Estany, el nombre de vaguistes va ser d'un 20%: dels 35 treballadors que hi ha, 7 persones van optar per adherir-se a la protesta. L'Ajuntament de Banyoles, en canvi, no va fer públiques ahir les seves xifres.

A la Garrotxa i el Ripollès, els efectes de la vaga van ser pràcticament imperceptibles. Dels 207 treballadors de l'Ajuntament d'Olot, per exemple, només n'hi va haver 18 que van faltar a la feina, la qual cosa significa un 8,6%. Pel que fa a les empreses municipals, dels 20 treballadors de l'Institut de Promoció de la Ciutat, només set van decidir sumar-se a les protestes: bàsicament, els empleats de la biblioteca pública Marià Vayreda. A l'Institut Municipal d'Educació, van fer vaga 16 dels 70 treballadors. Els que van secundar l'aturada eren docents de les llars d'infants, però tot i això es van poder mantenir obertes. Els instituts d'ensenyament secundari també van funcionar amb normalitat: a l'institut de FP ningú va seguir la vaga, menter que al Monsacopa va haver-hi un seguiment de 9 persones i a l'institut Bosc de la Coma van faltar dos treballadors.

Al Consell Comarcal de la Garrotxa, només 3 dels 58 treballadors van secundar l'aturada, mentre que l'Hospital de Sant Jaume també va optar per la fórmula d'aturar la feina durant una hora per protestar. Els treballadors van sortir fora de l'edifici per denunciar que només se'ls tracta com a funcionaris a l'hora de retallar els sous.

Al Ripollès, d'altra banda, només va tenir una incidència remarcable a Campdevànol, on van seguir-la 29 dels 38 treballadors municipals (76%), amb el suport de l'alcaldessa, Núria López (PSC). El seguiment als centres escolars també va ser mínim, i l'únic incident destacat el van protagonitzar els professors de l'institut Abat Oliva de Ripoll, que van passar la nit de dilluns a dimarts a l'interior del centre. Al final, el seguiment de l'aturada en aquest centre va ser del 215. El transport per tren cremallera a la Vall de Núria va quedar reduït als serveis mínims a partir de Queralbs.