El Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) ha detectat cinc noves espècies exòtiques al litoral de la Costa Brava. En concret, es tracta d'una espècie de corall, un tipus de cranc i tres d'algues provinents d'altres ecosistemes i que han arribat al mar Mediterrani a través del canal de Suez.
Segons el científic Enric Ballesteros, coordinador de la investigació, no es pot parlar d'espècies invasores, sinó d'exòtiques o introduïdes ja que, per ara, se n'han detectat petites mostres, però no grans poblacions que puguin amenaçar la fauna i vegetació autòctona.
Per ara, l'única d'aquestes espècies que actua com a invasora és l'alga Asparagopsis Armata, però ho fa de manera estacional a la zona entre Palamós i el cap de Creus, especialment al cap Norfeu, les illes Medes i l'Escala.
Aquesta alga vermella originària d'Austràlia és pròpia de les aigües fredes, i es torna especialment abundant durant la primavera, però a l'estiu, quan la temperatura de l'aigua puja, desapareix.
"En altres zones, aquestes espècies han actuat com a potencialment invasores, però a la Costa Brava, per ara, només ho són de manera potencial", explica Ballesteros. Tot dependrà de com es comportin en els propers anys, per això, el centre blanenc en fa un seguiment i les té localitzades i controlades. Es tracta d'un equip format per tres persones que, amb el finançament de l'Agència Catalana de l'Aigua, estudia la introducció d'espècies al litoral des de l'any 1992.
En total, entre un 5 i un 10% de les espècies animals i vegetals que hi ha al Mediterrani no són natives. Segons Ballesteros, però, la Costa Brava és el punt menys propens a l'aparició d'espècies exòtiques.
La principal porta d'entrada de les espècies forànies és el canal de Suez i el litoral gironí n'és el punt més distant. A més, juntament amb el nord del mar Adriàtic, les aigües de la Costa Brava són les que registren les temperatures més baixes de tota la Mediterrània.
Com que la majoria d'aquestes espècies provenen de zones més càlides, es queden en punts on la temperatura de l'aigua és més similar al seu hàbitat originari.
Un altre dels vectors d'introducció més importants de noves espècies és l'aqüicultura, una activitat econòmica de poca tradició a la Costa Brava, en comparació amb altres zones de la costa mediterrània, com el sud de França, Itàlia, i fins i tot, el delta de l'Ebre.
Aquesta pràctica sol dur associada l'arribada d'espècies paràsits, motiu pel qual afavoreix l'aparició de fauna i flora que es pot acabar convertint en invasora.
En general, doncs, les espècies no natives que arriben a la costa de les comarques gironines, prové tant de França com del sud, però el CEAB no té constància que Catalunya hagi sigut la introductora de cap nova espècie.
"La nostra zona és massa tancada", explica Enric Ballesteros, i afegeix que "l'única possibilitat seria que existís un corredor marítim que comuniqués el Mediterrani i el Cantàbric, però no existeix, així que és pràcticament impossible la introducció des de Catalunya".
