Una dona viu sota custòdia i sense sortir de casa pels atacs de l´excompany

El debat sobre la pretesa indefensió dels homes en casos de violència de gènere es revifa sovint. Malgrat que el recurs d'inconstitucionalitat no va prosperar, no són poques les veus que s'aixequen advertint que és molt fàcil que un home innocent denunciat per una exparella rancuniosa entri a presó. Però la llei també té escletxes i per elles es pot escolar una vida sencera. És el cas d'una dona de 28 anys veïna de Llagostera, víctima de maltractaments per part de la seva parella entre el 2006 i el 2009, quan es van separar. El juny de 2009, el seu excompany la va citar, la va fer pujar al cotxe i va estavellar-lo expressament contra un mur. Ella encara s'està refent de lesions al fetge i la columna vertebral.

Des de llavors, les visites a comissaria i jutjats han estat el pa de cada dia. La matinada del dimarts 10 de juliol, la jove dormia a casa amb el seu fill quan un esclat la va despertar, a ella i tot l'edifici. Algú havia llençat contra les seves persianes un artefacte explosiu. Ella està segura que es tractava de la seva exparella, sobretot perquè una hora després de d'atac rebia un missatge amenaçador al mòbil advertint-li que la propera vegada no se'n sortiria. Però el jutge no ha decretat presó provisional per a l'home perquè els veïns neguen haver vist res. Des de dissabte passat, la jove i el seu fill, de dos anys, s'estan en un domicili que no és el seu amb custòdia policial les 24 hores a la porta.

No poden sortir. Viuen amb les finestres tancades i les persianes abaixades a l'espera que un jutge, per una o altra causa, decreti un ingrés a presó provisional que els proporcioni uns moments per respirar. L'auto judicial arran l'afer de l'explosiu argumenta que no es pot internar l'home del qual la víctima sospita ja que cap testimoni l'ha vist o reconegut -la víctima considera que no volen parlar per por. Però si se'n demostrés l'autoria se'l podria tancar ja que pocs dies abans, arran d'una altra denúncia per amenaces, un altre jutge va dictar una ordre d'allunyament que l'agressor hauria vulnerat només per haver-se acostat a l'edifici on viu la dona.

La magistrada al capdavant del jutjat de violència sobre les dones admet però, amb vista a la gravetat de l'atac, que la víctima necessita un suplement de protecció. Ja comptava amb un mòbil connectat directament amb els Mossos d'Esquadra que només calia accionar, en cas de sentir-se amenaçada, perquè immediatament s'activés un dispositiu. Ara té el dispositiu a la porta de casa en forma d'agent de paisà. La pregunta que es fa és per què ha de ser ella qui està tancada, i pendent de marxar a un centre d'acollida per a dones maltractades al quan no vol anar. Es pregunta per què no és ell qui és a la presó. I conclou que la policia l'ha tractat molt bé, però que «la justícia és una merda».

«Té ficat al cap matar-me»

El cercle d'amics i familiars més proper a la víctima expliquen que la noia considera que «se li ha fotut al cap matar-me». El cas d'aquesta noia és paradigmàtic de com es comporta una víctima d'una violència sistemàtica en l'àmbit de la llar. Els maltractaments van començar pràcticament alhora que la relació. Malgrat les vexacions físiques, sexuals i psicològiques la víctima va optar per abandonar l'agressor sense denunciar-lo. No ho va fer fins després que va tenir lloc l'accident, a principis de juny de l'any passat.

Amb l'excusa de parlar del fill que tenen en comú, l'home va fer pujar la dona a un cotxe i, a la carretera entre Llagostera i Caldes de Malavella, va estavellar el vehicle lateralment contra un mur de manera que va ser el cantó del copilot el que es va endur la pitjor part. El cotxe encara s'està a un desguàs de Llagostera. La façana de l'edifici on la víctima té un pis en el qual ja no pot viure està tintada de negre. L'alternativa de marxar lluny amb una nova identitat desespera la noia i el seu entorn més pròxim. Els missatges al mòbil, anònims i sempre amenaçadors, degoten contínuament. Les sospites sobre qui pot haver proporcionat el número a l'agressor els fan desconfiar de tothom. I, el més greu de tot, també comença a desconfiar d'una justícia que, de moment, no ha fet més que empresonar una víctima.