El president de l'Associació de Veïns de Sant Narcís, Martí Carreras, té la sensació que la seva és una batalla en solitari i sense ningú que els escolti.

Després de dos anys de treballs, quins són els prinicipals problemes de convivència amb l'obra?

Al final t'acabes acostumant a tot. La convivència amb les obres és la que toca, ens les hem de menjar. Et tallen un carrer i has de passar per altres bandes i al final t'hi acostumes. És més dificil acostumar-se a la pols, el soroll i el trànsit de camions. Però també ho acabes fent. Quan hi ha una època de més pols o més soroll, l'únic que pots fer es queixar-te a l'Ajuntament i no hi ha volta de full. L'Ajuntament ens diu que els sap greu, però que ens hem d'aguantar.

Precisament, quin balanç faria dels dos anys pel que fa a les relacions amb l'Ajuntament?

No són bones. Els hem dit moltes vegades que necessitem més informació però no de qüestions tècniques. Els tècnics són d'Adif i ells són els que entenen. Però l'Ajuntament hauria de millorar i molt com gestionar tot el tema de la informació de les afectacions. Molts veïns se senten enganyats perquè se'ls va dir que serien uns anys i que seria una millora per a tots. Ara s'allargarà més i no hi veiem la millora. I quan és l'hora d'acompanyar-nos en les nostres queixes, ens trobem sols. L'Ajuntament passa de la informació. Es va comprometre que en el centre cívic hi hagués un espai d'informació i a la televisió un programa periòdic informant de com anaven les obres. La informació només es fa si hi ha algunes dades o algun debat. No han entès que és un problema de la ciutat de Girona, no només del barri de Sant Narcís. L'Ajuntament ha jugat molt al divideix i venceràs, no ha afavorit el debat general a la ciutat i la gent no és conscient que si es perden aparcaments en aquesta zona els perdem tots, no només els veïns. Han preferit explicar que si les obres eren a Gironella només parlar amb els veïns de Gironella. L'única opció que ens ha quedat és fer públiques les queixes que ens arriben dels veïns.

Que ha estat el millor i el pitjor dels dos anys?

El millor és que ja han passat dos anys. El pitjor és que ja són dos anys per a vés a saber què. El pitjor és que ens sentim enganyats ja amb una de les tres obres, perquè és el TAV, el convencional i una tercera, l'enderroc del viaducte elevat. La nova estació de tren va vinculada a les tres obres. Vol dir que el parc Central estarà empantanegat deu o dotze anys o els que convingui. Ens van dir que després tindríem pisos molt bons, però el cert és que la ciutat estarà empantanegada deu o dotze anys. A Sant Narcís es redueixen les places d'aparcaments, les perdrem fins no se sap ben bé quan. I el més greu és que ningú agafa la responsabilitat. Adif dóna 80.000 euros al festival de Temporada Alta i ja ha pagat la quota de les destrosses. No hi ha dret. El TAV passarà enmig d'una ciutat empantanegada.

Ha trobat a faltar alguna cosa durant aquests dos anys?

He trobat a faltar el que participin el debat els grans prohoms de la ciutat. En altres debats han participat, però amb el tema del TAV ens hem quedat en debats petits, de barri. Ningú ha dit res sobre tota la gestió del merder. Trobem a faltar que no siguin conscients que les obres són un problema de Girona i que ens han encolomat a nosaltres.