La triplicació del preu de l´or en els darrers cinc anys (de 10 a 30 euros el gram de 24 quirats) ha provocat la proliferació d´establiments dedicats a la compra d´or als municipis gironins amb més població, una activitat que, fins ara, era realitzada per joiers. A causa de la crisi, hi ha persones que venen peces d´or procedent de patrimonis familiars (monedes, rellotges...) per aconseguir diners en efectiu immediatament i poder arribar a final de mes o pagar deutes. La mitjana d´oferta de compra és 24 euros el gram de 24 quirats. També hi ha la situació contrària. Inversors que compren or -làmines, lingots...- perquè, històricament, ha estat un valor estable. Tot apunta que aquesta situació a l´alça continuarà a causa que l´or és una inversió atractiva davant les turbulències del mercat financer. A més, la crisi real que afecta moltes persones està abocant que la venda de peces d´or sigui un fàcil recurs per tenir diners.

El concepte d´aquestes tendes són diferents al de les cases d´empenyorament en què una persona deixa, per exemple, una joia en dipòsit a canvi de diners amb la finalitat de tenir liquiditat però amb el propòsit de recuperar la peça. Això passa en «comptades ocasions», segons afirma el responsable d´una tenda de compra d´or de Girona ciutat (bona part dels consultats han volgut restar en l´anonimat). A la demarcació de Girona, hi ha casos d´establiments que, sota la mateixa marca comercial, formen cadenes. Una ­joiera de Blanes explica que la situació actual és semblant al «boom immobiliari» en el sentit que, quan millori la situació econòmica de les famílies, hi haurà establiments d´aquest tipus que hauran de tancar (llei de l´oferta i la demanda). Aquesta joiera afirma que aquests negocis viuen de la «necessitat» de persones i famílies per cobrir, per exemple, les despeses bàsiques d´una setmana amb 40 i 50 euros. «És un client necessitat», afegeix. Precisament, Blanes i Lloret de Mar són dos dels municipis on més ha crescut aquesta oferta.

«Hi ha gent a l´atur, que està pagant una hipoteca...», comenta el responsable d´un establiment de la Gran Via de Jaume I de Girona que fa tres dècades que es dedica a aquest negoci. Algunes joieries no han volgut entrar en aquest sector, o ho fan puntualment. Per la irrupció, ha sorgit una clara divisió en els professionals joiers (formats tècnicament i acadèmicament...) i nouvinguts a redós d´una situació socioeconòmica que, comercialment, ara és molt favorable. També hi ha casos intermitjos. Sobre el paper, és necessari un contracte en aquest tipus de transaccions (en què la persona que ven una peça declara que és de la seva propietat), el DNI i els Mossos en fan un seguiment per evitar peces procedents de robatoris.

Serveis

Els diferents establiments consultats coincideixen a oferir, en global, els mateixos serveis: taxació gratuïta -fixar el preu en funció de diferents variables, com ara els quilats, la puresa i el pes-, oferta de compra, pagament al comptat i al màxim, i absoluta discreció i serietat en tot el procès. Bona part dels establiments són molt sobris en aparença i coincideixen que disposen de sistemes de seguretat en l´entrada, com ara s´ha de trucar un timbre i hi ha instal·lades càmeres. A redós, grans cartells expliciten la seva activitat i inverteixen diners en publicitat de proximitat (fullets...) per atraure el client. No és rar que, fora l´establiment, hi hagi algú que fagi cua mentre el responsable de l´establiment atén un client, tal com ha comprovat aquest diari. Coincideixen a ser reticents a parlar sobre la seva activitat «per seguretat» dels treballadors, segons expliquen des d´un establiment situat a la carretera de Barcelona de Girona. Comprat l´or (el preu és inversament proporcional al número de quirats), el següent pas es fondre´l, refinar-lo i fer-ne làmines i lingots (peça obtinguda per emmotllament). L´exportació és una sortida. Hi ha demanda rellevant de compra perquè és, i més en temps de crisi, és un «valor segur», segons expliquen des d´una tenda de Figueres.