Les dades de l'Agència Tributària mostren com la recaptació ha caigut amb força per segon any consecutiu tant a Girona com a Catalunya i Espanya. Com s'explica aquesta forta disminució? Malgrat les diferències existents entre els diferents impostos, de manera molt simplificada pot dir-se que la recaptació total de l'Agència Tributària depèn bàsicament de dues variables: el tipus impositiu (és a dir, el percentatge d'impost) i la base imposable (és a dir, l'import sobre el qual s'aplica el percentatge d'impost). Per exemple, el tipus impositiu de l'IVA (per a una àmplia majoria de béns i serveis) és del 18% i la base impositiva és l'import del bé o servei adquirit.

En l'exercici 2009 no hi va haver canvis rellevants en els tipus impositius. La base imposable, per contra, podria haver-se reduït per tres motius (no excloents): la disminució, lligada a la crisi, de l'activitat econòmica; l'establiment de diferents tipus de deduccions, bonificacions o exempcions lligades a les mesures d'estímul fiscal establertes pel govern per enfortir la demanda; i l'augment del frau fiscal. En un article recent a un diari d'àmbit estatal, l'actual director general de l'Agència Tributària, Juan Manuel López-Carbajo descartava que hagués augmentat el frau fiscal. A manca d'altres dades, hem de creure, doncs, que les altres dues variables són a l'origen de la disminució de la recaptació. Semblaria doncs, que de cares a tornar la recaptació als nivells anteriors a la crisi caldria actuar sobre aquestes dues variables.

És realment així? En l'actualitat el ?gruix de les deduccions establertes per les mesures d'estímul han estat eliminades i l'activitat econòmica encara roman a nivells baixos. Per tant, de la simple anàlisi anterior hi ha qui càndidament en podria deduir que l'única manera d'augmentar ràpidament la recaptació (i, en conseqüència, poder reduir els elevats dèficits públics) passaria per augmentar els tipus impositius. Si la base imposable no canvia, com més alts siguin els tipus més gran serà la recaptació. De fet, aquesta idea va ser expressada, de manera més o menys explícita, pel ministre de Foment, José Blanco.

Malauradament per al Govern, un augment dels tipus impositius (de la càrrega impositiva, en definitiva) pot tenir l'efecte d'acabar disminuint la recaptació total, ja que les persones solem reaccionar als incentius que se'ns presenten. D'aquesta manera, si s'apugen els impostos, determinades activitats econòmiques deixaran de fer-se (o es traslladaran a indrets amb una fiscalitat més avantatjosa) perquè simplement no compensarà portar-les a terme. En definitiva, l'augment dels impostos podria comportar una disminució de la base imposable que compensés l'increment en els impostos. Aquest efecte desincentiu sobre l'activitat econòmica de la pujada d'impostos és més probable en certes situacions: per exemple, en moments de crisi aguda o quan els veïns (afortunats ells en tantes coses, com per exempl,e en el seny dels governants) no fan tal cosa.

Com en moltes altres qüestions econòmiques, les solucions aparentment més fàcils (en aquest cas, apujar impostos) són aquelles que la (inevitable) realitat econòmica acaba condemnant al fracàs. En darrer terme, qualsevol augment durador en la recaptació passa, forçosament, per la recuperació de l'activitat econòmica. Malauradament per als administrats, però, els governs solen manifestar unes preferències exagerades per les solucions fàcils. I resulta més senzill apujar impostos que no gestionar diligentment els diners recaptats als administrats i reduir la despesa pública improductiva. Però, per a qui ho vulgui veure, és ben clar quina hauria de ser la direcció a emprendre.