JOAN MIQUEL GOMIS
Les decisions de les companyies aèries de baix cost com Ryanair responen estrictament a criteris de rendibilitat econòmica. L'estructura del seu model de negoci, àmpliament estudiada, s'orienta obsessivament cap aquest objectiu en cadascun dels seus processos. Ryanair, per tant, deixarà Girona si no veu oportunitats clares de negoci. I cal entendre que en el seu model empresarial hi caben l'explotació de rutes rendibles per elles mateixes i/o l'acceptació d'ajuts de les administracions quan aquelles no ho són tant, però en canvi poden interessar els territoris en què operen. Amb l'inici d'operacions de la companyia a Barcelona, Ryanair guanya poder de negociació en la seva relació amb Girona. En l'actual conjuntura de crisi i amb l'ampliació del Prat assoleix un dels seus grans objectius estratègics al sud d'Europa anhelat durant anys: disposar d'un centre d'operacions a la capital catalana, amb una infraestructura i un mercat de proximitat al seu abast que objectivament poden fer molt rendibles les seves rutes per la projecció internacional de Barcelona. Un somni que havien frenat fins ara les limitades dimensions del Prat i una eufòria econòmica (artificial o no) que combinades posaven el preu de l'slot (cas d'haver-hi disponibilitat) inassolible per Ryanair. Com marcava el manual d'aquest model de negoci, la companyia va girar la vista cap a l'aeroport de Girona, amb potencial de creixement i costos més reduïts.
En aquest nou escenari s'obre un període de diàleg. Segur que Ryanair accepta propostes per seguir operant a Girona, però el seu nivell d'exigència serà més alt per què ha guanyat poder de negociació amb la seva nova posició a Barcelona. La clau es troba ara a conèixer els límits que les administracions estan disposades a assumir davant les noves pretensions d'una companyia que s'imposa com a criteri empresarial l'operació de rutes altament rendibles, principi al qual "generosament" renuncia a canvi dels ajuts de les administracions dels territoris que acullen les seves activitats, obrint un interessant debat en diferents àmbits sobre els límits i la conveniència d'aquest tipus d'ajuts.
Les decisions que es prenguin en aquest sentit són estratègiques i decisives pel territori. Per tant, aquestes decisions s'han de prendre des del territori i això vol dir que no es pot cedir a les pretensions de Ryanair a qualsevol preu i que els acords als quals es pugui arribar han de ser coherents amb els d'un pla estratègic que defineixi el model de turisme que necessiten les comarques de Girona en un entorn tan complex i canviant com l'actual. Cal tenir clar quin és el model de turisme, i per tant el perfil de turista, que es vol (com ha de definir el pla estratègic) per després prendre decisions coherents que poden incorporar acords amb Ryanair, però també amb operadors alternatius o nous.
De fet, la situació que planteja ara Ryanair és una versió moderna d'un problema tradicional de les destinacions de costa d'arreu del món: el seu dèbil poder de negociació davant els canals de distribució i d'operacions internacionals que en alguns casos han tingut una desmesurada capacitat d'influència sobre decisions que afectaven al territori. Decisions preses sota la pressió del curt termini i sense considerar l'interès general. Avui, l'entorn polític i social és un altre. Ara, en el cas del turisme, les noves tecnologies proporcionen eines que permeten revertir aquesta situació facilitant la relació directa entre oferta i demanda. Un context en el qual les destinacions poden prendre la iniciativa per presentar les seves propostes al consumidor directament i de forma més eficient. Cal, però, tenir clar el model que es vol per al territori, d'acord amb els principis irrenunciables de sostenibilitat econòmica, ambiental i social. I cal que el lideratge de la definició d'aquest model es prengui des del territori i es comparteixi amb els operadors que s'identifiquin amb els seus objectius. Així de fàcil. Així de difícil.