El professor Francisco Longo, ha estat nomenat per les Nacions Unides membre del Comitè d'Experts en Administració Pública.

Davant la davallada d'ingressos, què cal fer: retallar despeses o augmentar impostos?

Probablement, s'han de fer les dues coses. Però serà difícil que ?veiem augments d'impostos importants. La pressió fiscal, en la conjuntura econòmica en què estem ara, és difícil tocar-la. A Espanya, els impostos sobre rendes de capital estan per sobre de la mitjana de la Unió Europea, mentre que els impostos sobre el consum encara són baixos. No es pot carregar la fiscalitat sobre les rendes del treball perquè el pes l'assumeix totalment les classes mitjanes. Davant una situació en què és difícil que les classes altes paguin més perquè troben mesures de sortida, la pujada d'impostos serà força limitada. Per això, considero que el més important serà veure què es gasta i com es gasta.

El catedràtic d'Economia Vicenç Navarro diu que les retallades d'ara estan motivades per no haver volgut pujar els impostos en una millor conjuntura econòmica.

No hi estic d'acord, tot i que repeteixo que veurem algunes pujades d'impostos. El problema no es pot abordar des d'aquest punt de vista. No pot ser lluitar per mantenir el sistema tal com el tenim ara. Hem d'aconseguir que l'administració sigui més competitiva. No és una qüestió de quantitat de la despesa, sinó de qualitat de la despesa. Hem de tenir clar que no tota la despesa és necessària. Hem de fer que el que es gasti sigui de manera eficient

Quins serveis són prioritaris i de quins es pot prescindir?

Aquí entrem en el terreny de la política. La política ha de servir per això. M'agradaria que el debat polític se centrés en això. M'agradaria que expliquessin que no podem mantenir moltes coses pel nivell de despesa i llavors que es debatés on pensen assignar els diners. La resposta no és dels tècnics, ha de ser la societat la que ha de decidir en què es gasten els diners, determinar quines són les prioritats i les preferències de la gent. La política ha de canalitzar aquestes preferències. Des del punt de vista del ciutadà, em sembla que hi ha coses força evidents. No es pot retirar la protecció de la gent que té menys recursos, no es poden retirar els subsidis d'atur. Per contra, com a exemple, crec que és el moment de replantejar-se la despesa farmacèutica. Cal frenar el malbaratament i la despesa farmacèutica suposa un 40% de la despesa sanitària. Mesures com el copagament o la racionalització de la demanda ajudarien a reduir la despesa.

Vostè proposa que els alts càrrecs de l'administració passin a ser funcionaris i deixin de ser polítics.

Es tracta de gestionar millor. Això no suposaria grans estalvis. Per exemple, tenim assumit que les empreses milloren quan substitueixen el fill de l'amo per un professional. Doncs això s'ha d'aplicar a l'administració pública perquè sigui més eficient. L'administració com l'empresa privada necessita professionals. Crec que el 80% de les decisions que es prenen a la Generalitat havien de seguir criteris professionals.

Això permetria reduir plantilla a les administracions?

Sí, amb 2 0 3 persones tindríem prou per fer el control de la gestió del servei. Però retallar plantilla tampoc és l'única mesura.

Quines mesures més veurem?

Les administracions, i els ajuntaments especialment, hauran de revisar la seva cartera de serveis. La seva prioritat haurà de ser respectar les necessitats socials, però s'ha de trobar una manera de fer sostenible el sistema. Una caiguda mantinguda d'ingressos no és fàcil de pair. Sempre dic que estàvem davant d'una bombolla dels serveis públics i ara se n'hauran de retallar molts. S'han fet moltes inversions que després generen una despesa enorme perquè s'han de mantenir oberts i en funcionament. Hi ha serveis dels quals tenim més necessitat que mai. Els serveis socials no poden gastar menys perquè hi ha més risc d'exclusió social que mai. Però si cal tancar una emissora municipal o una tele local ara és el moment de fer-ho.

També caldrà eliminar municipis o n'hi ha prou a mancomunar serveis?

Eliminar municipis és una possibilitat en un país molt extens, encara que a Catalunya hi ha molts municipis petits. Però mancomunar serveis és la via més raonable.