Molt s'ha especulat durant les últimes setmanes sobre una possible treva de la banda terrorista ETA. I ahir, en un vídeo emès per la cadena britànica BBC, la banda va confirmar el seu alto el foc assenyalant, a més, que la decisió va ser adoptada des de fa diversos mesos. El que no aclareix, no obstant això, és si aquesta nova treva és total o parcial i si deixa completament les armes. L'esquerra abertzale i Eusko Alkartasuna van presentar divendres passat un document conjunt en què demanaven a ETA, per primera vegada, un abandonament de les armes permanent amb verificació internacional. Hagi o no accelerat aquest text l'anunci d'alto el foc d'ETA, el cas és que la banda terrorista va afirmar que emprendrà el camí del procés democràtic per al projecte independentista.
L'alto el foc es produeix després de més d'un any sense atemptats mortals i amb una banda terrorista molt debilitada i assetjada per tots els fronts, policial, judicial i polític, no només a Espanya sinó també a França i Portugal, on pretenia reeditar el seu antic "santuari" francès. Des de la ruptura de l'últim alto el foc, amb l'atemptat de la T-4 el desembre de 2006, ETA ha estat escapçada en sis ocasions, l'última el passat 20 de maig, amb la caiguda del número 1, Mikel Carrera, àlies "Ata", i de qui l'havia de substituir, Arkaitz Agirregabiria.
En tot cas, el cert és que en el comunicat d'ahir no s'afirma que la treva sigui definitiva o que la banda lliurarà les armes. El que ETA fa saber és que ja "fa alguns mesos" va prendre la decisió de no portar a terme accions armades. La banda assegura reafirmar-se en el "compromís amb una solució democràtica perquè, a través del diàleg i la negociació, els ciutadans bascos puguem decidir el nostre futur de manera lliure i democràtica". "Si el Govern d'Espanya té voluntat, ETA està disposada, avui igual que ahir, per acordar els mínims democràtics necessaris per emprendre el procés democràtic", afegeix. Però en un clar intent d'internacionalitzar qualsevol solució, els terroristes fan una crida "a la comunitat internacional perquè participi en la construcció d'una solució duradora, justa i democràtica a una secular lluita política", però no parlen en cap moment de verificació.
ETA reafirma la seva voluntat d'articular "el projecte independentista" i assenyalen que l'"Estat espanyol és conscient que el País Basc es troba en una dilema" i "pot optar per la via de la independència". Acusa l'"Estat espanyol" de voler crear "les condicions en les quals tot quedi bloquejat" i tractar d'"evitar el diàleg polític i asfixiar les aspiracions del poble en un estat d'excepció". Qualifica d'"esgotat" el marc autonòmic i assenyala que "ha arribat el moment de construir un marc democràtic per al País Basc, respectant els desitjos de la majoria del poble basc". "El canvi polític és possible. Però en aquest camí no hi ha dreceres", diu ETA, segons la qual "el camí de la llibertat cal caminar-lo pas a pas, potser amb flexibilitat, però cal l'esforç i la lluita per assolir aquest objectiu". "Els activistes i ciutadans bascos han de respondre" a la nova situació "amb responsabilitat i amb urgència", indica també ETA, que dirigeix la seva crida als agents polítics, socials i sindicals bascos. Segons l'organització terrorista, la porta "a la verdadera solució del conflicte" no s'obrirà fins que "es recone?guin i ratifiquin els drets del País Basc".
El comunicat, llegit per una dona, acaba fent una crida al conjunt dels ciutadans bascos perquè continuïn la lluita, "cadascun en el seu àmbit, amb el grau de compromís de cadascú, perquè entre tots aconseguim enderrocar el mur de la negació i donar passos irreversibles al camí de la llibertat".
Les diferències amb el 2006
En el comunicat d'ahir, la banda terrorista ETA no especifica la durada de l'alto el foc, mentre que sí ho feia en l'anterior declaració de 2006, en què parlava d'un "alto el foc permanent", i tampoc nomena ara a l'Estat francès sinó la comunitat internacional. Aquestes són dos de les principals diferències entre la declaració feta pública ahir per l'organització terrorista i la de març de 2006, amb la qual anunciava la seva anterior "treva", conclosa el 2007.
ETA va parlar ahir de "no portar a terme accions armades ofensives", mentre que en la de 2006 la seva decisió era la de declarar un "alto el foc permanent". En el text d'ahir, pràcticament el doble de llarg que el de 2006, ETA usa els primers paràgrafs per detallar alguna cosa de la seva història. Si bé en el comunicat de 2006 no esmentava la paraula llibertat -ara ho fa en tres ocasions, ETA sí citava, de la mateixa manera que en aquest, la necessitat d'impulsar un procés democràtic i de donar la paraula al poble basc.
Finalment, els termes relacionats amb la democràcia -"solució democràtica", "procés democràtic", "marc democràtic" o "situació democràtica"- apareixen en vuit ocasions en el comunicat d'ahir enfront dels tres del de 2006.