MANIOBRES CONFUSIONÀRIES D´ETA ( I NO NOMÉS)

ALFONS QUINTÀ Un bon mètode per acostar-se a una realitat complexa i complicada és fer-ho a partir dels aspectes d'aquella realitat que ja es coneixen. Aquesta sol ser la manera d'obrar de totes les ciències. Apliquem-la ara al confús anunci d'una treva per part d'ETA.
Me'n vaig assabentar ahir al matí mentre estava veient la BBC. Va ser un Breaking News, és a dir, allò d'"interrompem l'emissió per informar-los de". Tot seguit vaig constatar les imprecisions. Què vol dir "accions armades ofensives"? Matar un policia que vol detenir un terrorista seria només una "acció defensiva"? Què proposa ETA com a solució definitiva, la qual ha d'implicar el lliurament de les armes?
Aquestes incògnites redueixen a poca cosa l'anunci. En canvi, hi ha realitats objectives col·laterals respecte a les quals es pot ser precís. La primera és la gran i multiforme debilitat del Govern Zapatero.
Fins ara Zapatero ha governat en base a una coalició parlamentària de Front Popular ben típic. El model va sorgir a Espanya i França el 1936. Corresponia a una decisió de la Tercera Internacional comunista, d'agost del 1935.
Ressuscitar aquell model en el segle XXI, per part de Zapatero, ha estat grotesc. Avui és una aventura agònica. Ens ha portat a una crisi econòmica monumental, de la qual no podrem sortir sense abandonar aquella follia. Finalment, Zapatero pensa -per força- en un altre model, en el qual la peça clau seria un acord amb el Partit Nacionalista Basc (PNB), al qual s'apuntaria CiU.
Sotmès a un canvi d'aliances, a un ensorrament econòmic i havent fracassat fins al ridícul en el terreny internacional, el govern Zapatero és l'encarnació de la debilitat. Ho sap el rei del Marroc, Mohamed VI, ho sap ETA i ho sap tothom, ?menys TV3. Per tant, per a ETA és un excel·lent moment per intentar de treure'n algun profit. És un fet col·lateral, però cabdal i indiscutible.
Més en el curt termini, s'haurà de seguir el projecte de Llei Orgànica de Règim Electoral (LORE) i en concret la inclusió en aquesta del concepte d'"incompatibilitat sobrevinguda", pactat el passat juny entre Federico Trillo (PP) i el ministre Pérez Rubalcaba.
Segons aquell acord, el projecte de la futura LORE estableix textualment "la possibilitat d'expulsar dels seus càrrecs persones elegides en llistes de partits il·legalitzats en posterioritat". En la pràctica, serien cessats els elegits que es neguessin a condemnar el terrorisme o ETA. Es voldria tapar els forats legals que hi ha a la Llei de Partits, que varen permetre l'elecció de dotzenes de regidors bascos i navarresos de l'entorn d'ETA, utilitzant dos partits fantasma i instrumentals, com Iniciativa Internacionalista i Aliança Nacionalista Basca.
Jurídicament, aquest canvi legal de la LORE presenta dificultats. En primer terme, no sembla jurídicament admissible que algú pugui ser obligat a declarar sobre tot el que se li demani. La llei precisament empara, per imperatiu constitucional, el dret a no declarar. A la vegada, el criteri inèdit d'"incompatibilitat sobrevinguda" afecta la no retroactivitat de les lleis penals, excepte quan beneficien l'acusat o imputat. També és un principi constitucional i fins i tot preconstitucional.
En el seu moment, el Tribunal Constitucional ja va establir la pràctica impossibilitat d'expulsar del seu càrrec un elegit. Una sentència del Tribunal Suprem de 16 de desembre del 1983 va invocar la constitució per revocar el cessament del regidor de l'Ajuntament de Madrid, Alonso Puerta. Havia estat elegit en la llista del PSOE però aquest l'havia estat cessat, després de denunciar presumptes corrupcions, i en base a una llei que el Tribunal Suprem va considerar que no era aplicable perquè, per jerarquia normativa, prevalia la Constitució.
La "incompatibilitat sobrevinguda" serviria a Zapatero per tolerar eventualment l'elecció de persones de l'entorn d'ETA en llistes de partits fantasma o bé ficats en les candidatures d'Eusko Alkartasuna o de Nafarroa Bai. Tot s'ha d'aclarir aviat, atès que el 22 de maig de l'any vinent hi ha eleccions municipals, així com autonòmiques a Navarra. Per això, d'aquí a poques setmanes la LORE serà sotmesa als diputats.
Finalment, quelcom d'obvi. Si ara ETA aconsegueix per segona vegada que Zapatero faci el ridícul -com va passar amb l'anterior treva, acabada amb el sagnant atemptat de Barajas- la dimissió de Zapatero serà obligada. Dit amb altres paraules, la supervivència política de Zapatero podria arribar a estar en mans d'ETA. En canvi, la fi real d'ETA incrementaria el somni de supervivència política de Zapatero.
En ser ETA una organització marxistaleninista, ha de ser considerada la possibilitat que apliqui el conegut criteri de Lenin "quan pitjor, millor". És a dir, millor el PP que el PSOE. Per als terroristes mai no existeixen els límits, mentre que els límits de l'esgotat i fracassat Zapatero són ben escassos.


La banda terrorista ETA ha deixat un petjada a les comarques gironines des de l'any 1997 amb l'explosió de dues bombes a Lloret de Mar, sense ferits, fins a principis de mes d'aquest any amb la detenció d'un etarra a Portbou i dos més al coll d'Ares. Entremig, una explosió mortal a Roses el març de 2001 i abans, la mort del militant del PSC a la Garrotxa i exministre de Sanitat, Ernest Lluch, que va deixar una petja psicològica important a les comarques gironines. El novembre del 2000 Lluch va rebre dos trets al cap a l'aparcament del seu domicili de Barcelona, coincidint amb una important campanya d'atemptats de la banda a Catalunya.
Sense comptar detencions, fins ara la banda terrorista ha fet explotar les seves bombes en tres ocasions en territori gironí: la més sagnant va ser a Roses el març del 2001, on una explosió va matar el mosso d'esquadra Santos Santamaría. El gener d'aquell any, però, ja havia fet esclatar una bomba a les antigues casernes de Girona (actual parc del Migdia) i, el juliol de 1997, havia detonat dues bombes a les platges de Lloret de Mar. A més, per la seva situació geògrafica, les comarques gironines s'han convertit en lloc de pas per als comandos terroristes que aprofiten els passos fronterers després de cometre els seus atemptats.
El dissabte 17 de març de 2001 la detonació d'un cotxe bomba amb 50 quilos de dinamita que estava aparcat davant l'hotel Montecarlo de Roses va acabar amb la vida del mosso Santos Santamaría, que formava part del dispositiu que s'havia desplaçat fins al lloc dels fets després d'una trucada d'alerta a la redacció del diari Gara. Tot va apuntar que l'artefacte va explotar abans de l'hora prevista, de manera que els agents van quedar al descobert i l'explosió va afectar directament Santamaría i va deixar ferit lleu un policia local.
Abans, però, ETA ja havia intentat causar víctimes mortals a Girona en dues ocasions. La primera va ser el juliol de 1997, en plena campanya turística, quan la banda va fer explotar dues bombes de poca potència a les platges de Fenals i cala ?Banys, a Lloret. En aquest cas no es van produir pèrdues materials ni personals, però les explosions van anar seguides d'una sèrie d'amenaces a la localitat que van mantenir la policia en alerta durant diverses hores. El gener del 2001, els terroristes van fer detonar una motxilla bomba a la delegació de Defensa de Girona, on s'estaven construint els pisos del parc del Migdia. En aquella ocasió, hi va haver quantiosos danys materials. A pesar que des de llavors no s'han produït més atemptats, la banda ha seguit utilitzant Girona com a passadís cap a França i fins i tot es va detenir el 2007 un dels seus membres en un tren a Portbou. Precisament, el mateix lloc on a mitjan febrer d'aquest any els Mossos d'Esquadra van detenir l'etarra Faustino Marcos Álvarez, que viatjava sol en un talgo procedent de Montpeller i va ser detingut a l'estació durant una parada rutinària del comboi. Les investigacions al voltant d'aquesta detenció van concloure que l'etarra volia crear una base logística a ?Catalunya. Al mateix temps, amb un dia de diferència, els Mossos d'Esquadra van detenir dos membres més en un control de carretera al coll d'Ares, en una zona a tocar a la frontera amb França, quan intentaven fugir.