Un informe elaborat per una consultoria independent alerta de l'excés de càrrecs de confiança i assessors, contractats per la seva lleialtat política i no per les aptituds professionals, en alguns ajuntaments gironins. El mateix estudi denuncia el pes de les lluites polítiques i la priorització dels interessos partidistes als dels ciutadans, sobretot en els governs de coalició. També defensa la necessitat de reforçar el paper dels secretaris i els interventors municipals, a més de reclamar sistemes de control i avaluació de l'acció de govern més estrictes i amb capacitat de sancionar amb rapidesa.

La consultoria sociopolítica Neópolis presenta aquests problemes com alguns dels obstacles més importants de l'administració local a l'hora de superar l'actual situació de crisi econòmica. La relació es completa lamentant la manca de recursos econòmics i d'autonomia financera dels municipis, la poca col·laboració entre poblacions veïnes -per exemple mancomunant serveis- o la mala gestió de recursos públics pel que fa a les adjudicacions directes; és a dir, d'aquells projectes amb un pressupost que no supera els 18.000 euros.

Bons serveis i equipaments

A l'altre costat de la balança, l'informe reconeix els punts forts dels ajuntaments, entre els quals destaquen tant l'oferta i la qualitat dels serveis que presten als seus veïns com la xarxa de protecció social que han creat; també la quantitat d'equipaments i d'infraestructures socials, esportives o turístiques; la cobertura d'un bon nombre de serveis que no els pertoquen; el gran coneixement del territori que demostren tant els polítics com els tècnics municipals; les possibilitats dels consistoris per oferir llocs de treball, tant directes com indirectes mitjançant l'externalització de serveis; o la capacitat de transformar el territori i de crear riquesa a través de les diferents polítiques que desenvolupen.

A més d'exposar els actius a favor dels ajuntaments gironins i assenyalar-ne els aspectes conflictius, el treball també proposa "accions realistes" de millora. Entre les seves propostes hi ha la d'invertir menys en infraestructures i equipaments públics, tal com remarquen que s'ha fet de manera necessària els últims 30 anys, i més en serveis socials i polítiques adreçades a les persones. També reivindiquen una major autonomia local per finançar els recursos supramunicipals; compartir i cogestionar infraestructures, serveis i polítiques socials entre poblacions veïnes; potenciar la col·laboració amb el sector privat per tal de trobar fonts de finançament alternatives; o apostar per la transparència informativa.

L'informe és especialment dur amb la gestió d'aquells alcaldes i regidors preocupats per "conservar les seves quotes de poder" i critica l'absència de "lideratges clars i forts en l'àmbit polític"; un fet que -segons denuncia- en temps de crisi "dificulta la gestió intel·ligent de la cosa pública". També reclama que es limiti el nombre de càrrecs de confiança i d'assessors -significat: buscant bons perfils professionals "i no tant la seva fidelitat a uns colors polítics determinats".

Desconfiança ciutadana

Els autors de l'informe han arribat a aquestes conclusions després d'entrevistar disset alcaldes de poblacions de més de 9.500 habitants i 9 experts que inclouen professors universitaris, tècnics de les administracions locals i altres professionals de la política. Aquest és el quart "Neobaròmetre" de la consultoria Neòpolis que aquesta vegada l'ha realitzat "en un context marcat per la crisi econòmica, la desafecció, la desconfiança de la ciutadania vers els seus governants i la proliferació de pràctiques poc transparents en la gestió de la cosa pública municipal".